Casado afronta la cita a Castella i Lleó com un aval al seu lideratge

El president del PP tindrà una presència constant a la campanya per al 13-F

ca del PP i no pas el segell de la presidenta de la comunitat. És una manera de posar fi a aquelles veus procedents de sectors afins a Ayuso que qüestionen el lideratge del president popular.

Fins ara, quan a Casado se li referien els bons resultats obtinguts a Madrid contrarestava aquest apunt amb el que s’enaltia la madrilenya, recordant la majoria absoluta d’Alberto Núñez Feijóo, o el fet que Juanma Moreno, en el pitjor moment del PP, hauria pogut desbancar el PSOE del govern d’Andalusia. És una manera de diluir l’efecte Ayuso davant altres presidents.

El nou cicle electoral que van posar en marxa els populars pretén no només consolidar el lideratge de Casado, sinó també enaltir, davant l’omnipresència de la presidenta madrilenya, altres barons com Mañueco i Feijóo. El cas és que Casado no perd de vista Ayuso, i en el balanç de l’any que va fer aquesta setmana va definir el seu programa com de “moderat de centre reformista”, en contraposició a l’estil dur i que molts qualifiquen d’ultraliberal que practica Díaz Ayuso. D’aquí ve que si Fernández Mañueco no aconsegueix una victòria, que li permeti governar en solitari, el revés no només seria per a ell, sinó també per a les intencions de Casado, ja que podria quedar en una situació de debilitat.

Amb aquest objectiu, el president del PP farà una campanya en què participarà pràcticament tots els dies, excepte per les cites nacionals que tingui, en un format semblant al que ja va assajar a Andalusia i a Galícia.

Donarà suport en determinats llocs al candidat, amb qui coincidirà en alguns actes, però també tindrà una agenda independent de la del president castellanolleonès, per ampliar el radi d’acció. Els populars planifiquen una campanya electoral molt present al carrer i pròxima als problemes dels ciutadans, amb contacte molt directe amb els electors, visitant pobles, recorrent el món rural, i sense grans actes multitudinaris. Parlar amb els ciutadans, convènce’ls un per un, perquè a Castella i Lleó el PP se la juga. ●

Casado busca un resultat semblant al d’Ayuso a Madrid per demostrar que l’èxit és del PP, no individual

puradora) de la gestió política de les dues grans formacions, PP i PSOE. Una ceguesa incomprensible perquè els comicis locals, autonòmics i europeus del maig del 2019 ja van revelar que la implantació territorial del PP feia inviable la pretensió de substituir-lo com a oferta electoral principal del bloc conservador.

Només aquesta pretensió temerària explica la política d’aliances autonòmiques i locals que va imposar Rivera al seu partit. I aquesta estratègia es torna més incomprensible quan hi havia una experiència precedent, la del CDS de Suárez el 1987, que demostrava els efectes letals d’apostar a gairebé tot arreu per una força electoralment fronterera com el PP. Aquesta aposta, que en el cas de Cs significava, a més, apuntalar un

PP molt desgastat en alguns territoris (com a Madrid o Castella i Lleó), només podia tenir un guanyador. I no seria el centre.

Sens dubte, Suárez es va equivocar quan va donar suport a un desconegut Aznar com a president de Castella i Lleó el 1987. Això sí, s’ha de dir en descàrrec seu que llavors el CDS regional s’havia lliurat al futur líder popular. Però quatre anys després, el PP tenia majoria absoluta i el centrisme estava en via de desaparició. En una coalició de partits que competeixen pel mateix espai, el peix gros sol menjar-se el petit.

Per això l’error de Rivera és de més magnitud. No només no va aprendre res de la lliçó del 1987, sinó que no va saber llegir l’escenari del 2019. Ara, el PP castellanolleonès estava molt debilitat i, a diferència de 32 anys enrere, havia perdut les eleccions davant el PSOE. Aquest resultat permetia a Cs rematar els populars i presentar-se com a paladins de la renovació després de tants anys de majoria monocolor. Una estratègia que, a més, convertiria Cs en un centre decisori i deixaria PP i Vox competint ferotgement per la dreta. Rivera no ho va permetre, i ara el partit taronja podria desaparèixer, com a Madrid al maig. ●

Cs va apuntalar al poder un PP derrotat i va permetre que el seu competidor pel vot centrista es recuperés