La Vanguardia (Català-1ª edició)
La justícia permet els actes de suport a presos d’ETA la nit de Cap d’Any
El jutge retreu al legislatiu no haver reformat la llei per impedir homenatges
No hi va haver cap sobresalt ahir a l’Audiència Nacional. El jutge José Luis Calama, encarregat de decidir si prohibia o no els actes de suport a presos d’ETA convocats per a la nit de Cap d’Any a Pamplona i Arrasate, va seguir la històrica línia que marca aquest tribunal i va determinar que són “conductes emparades per la llibertat d’expressió” i que la seva possible suspensió abans que es facin –i es comprovi si s’ha comès cap delicte– no tenen encaix en el dret penal.
En conseqüència, seguint el criteri jurídic habitual en aquesta mena de casos, aquest divendres se celebren sengles actes “pels drets dels presos” a la capital navarresa i a Arrasate –també en altres localitats–, si bé un dispositiu policial vetllarà perquè no es cometin delictes d’humiliació a les víctimes o enaltiment del terrorisme.
Al contrari que altres vegades, aquest cop la polèmica no ha estat suscitada per una rebuda a un pres condemnat per terrorisme i ara excarcerat, és a dir, per un ongi etorri. En el cas de Pamplona, Sare i Etxerat han convocat un acte que inclou intervencions polítiques, una actuació musical i, literalment, “un brindis per l’any nou”, darrere del qual col·lectius de víctimes denuncien un brindis en homenatge als presos de la banda terrorista.
La convocatòria que ha generat més polèmica, tot i això, ha estat la d’Arrasate. La marxa és semblant a altres de convocades per Sare en diferents municipis bascos com a preludi d’una mobilització que preveuen multitudinària el pròxim dia 8. En el cas d’aquesta localitat guipuscoana, tot i això, el cartell de l’acte incloïa referències als 31 anys a presó d’Henri Unai Parot, un dels presos d’ETA amb un historial més sanguinari, com també a dos presos més del municipi: Eugenio Barrutiabengoa, àlies Arbe, i Manuel Pagoaga Peixoto.
El col·lectiu de víctimes del terrorisme Covite va denunciar que la convocatòria pretén reclamar la “impunitat” d’Henri Parot, condemnat per 39 assassinats, Peixoto i Arbe, pròfug de la justícia a Veneçuela. A aquesta denúncia s’hi van afegir altres agrupacions de víctimes i també partits polítics. El jutge de l’Audiència Nacional ha dit l’última paraula.
A les dues interlocutòries dictades ahir pel titular del jutjat d’instrucció número 4 de l’Audiència Nacional es conclou que no hi ha “les dades i elements necessaris per poder determinar si els fets denunciats podrien, en el seu cas, arribar a constituir hipotèticament un delicte d’enaltiment del terrorisme” i humiliació a les víctimes. En aquesta mateixa línia s’havia pronunciat anteriorment la Fiscalia, amb qui el jutge diu que es mostra “plenament” d’acord.
El jutge aprofita a la interlocutòria per recalcar que els magistrats no poden fer “una interpretació extensiva o analògica” del delicte d’enaltiment del terrorisme. I és en aquest punt en què retreu al legislatiu el fet de no haver reformat la llei per prohibir els homenatges. Recorda que el 2018 l’Eurocambra ja va recomanar als Estats membres “que prohibeixin els homenatges a les persones declarades culpables de dur a terme activitats terroristes mitjançant sentència ferma”. “És evident –afirma Calama– que correspon al legislador establir la norma, penal o administrativa, que doni compliment a aquesta disposició”.
L’instructor, tal com havia demanat també el ministeri públic, ha instat les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat a fer el control i el seguiment pertinents d’aquests actes perquè, si en el seu transcurs tinguessin lloc fets que poguessin constituir delictes, “es passi a identificar i, en el seu cas, detenir-ne els autors”. Mentrestant, el portaveu de la xarxa Sare, Joseba Azkarraga, va defensar que no han convocat cap “homenatge”, sinó actes per denunciar la “política penitenciària d’excepció”, “compatibles amb la solidaritat amb les víctimes”. ●
El jutge assenyala que la suspensió prèvia dels actes no té encaix en el dret penal