ESPANYA DAVANT EL 2022 Espanya necessita un horitzó

Espanya encara el 2022 amb l’auxili dels fons europeus, però amb danys severs en la moral col·lectiva. Dos anys d’epidèmia pesen. No estàvem preparats per a aquest esgotador vaivé biològic en què tota millora ha anat acompanyada d’una recaiguda. Cap país no hi estava preparat. L’actual sisena onada està tenint uns efectes pèssims sobre l’ànim de la població, malgrat els indicis d’una possible millora, potser definitiva. Gràcies a les vacunes i a la mateixa metamorfosi del coronavirus, podria passar que els pròxims mesos l’epidèmia es convertís en una endèmia socialment suportable: un procés patològic d’un període prolongat sense conseqüències greus per a la població protegida. Més contagis i moltes menys hospitalitzacions. L’evolució de la variant òmicron a Sud-àfrica permet alimentar aquesta esperança. La covid podria estar sota control més aviat del que pensem. I això seria molt important per a Espanya, país que necessita recuperar les bones temporades turístiques.

Fa ara un any, avaluant les perspectives del 2021, fèiem èmfasi en la importància dels fons europeus per a la reconstrucció de l’economia, després d’una laboriosa negociació a Brussel·les en què el Govern espanyol va exercir un paper substancial. Dotze mesos després, Espanya és el primer país que rep un primer tram important d’aquests fons (10.000 milions d’euros), si descomptem les bestretes que la Comissió Europea va lliurar l’estiu passat. És una molt bona notícia. Els fons europeus són avui l’únic far que il·lumina l’horitzó d’un país que ja va ser castigat durament per la crisi financera del 2008. L’actual enverinament de la situació política deriva, en part, de l’existència d’aquests fons. Són diverses les forces polítiques i socials que anhelen formar part de l’estat major que dirigirà la recomposició de l’economia espanyola els propers anys. Hi ha molt en joc. La competició democràtica és necessària, però l’actual brutalisme en el debat parlamentari s’hauria de desterrar.

La fatídica sisena onada, amb la freda fuetada a la moral col·lectiva, ha arribat acompanyada per un creixement alarmant del preu de l’energia (gas i electricitat, principalment) que fa créixer la inflació. Tampoc no ha estat fàcil per a la població entendre el que passava en aquest àmbit. Aquí s’han creuat els efectes de l’epidèmia amb fortíssims ressorts de caràcter geopolític. L’acabament de les restriccions ha fet créixer la demanda de gas arreu del món i aquesta circumstància l’ha aprofitada Rússia per col·locar la qüestió d’Ucraïna al centre de l’agenda internacional, amenaçant veladament Europa amb un hivern amb dificultats de subministrament. Tot això ha disparat els preus i ha repercutit en la formació de la tarifa elèctrica, al seu torn sotmesa a l’alça dels preus de les emissions de CO .

Fenòmens difícils d’explicar en menys de cinc minuts travessen les nostres vides i fan cada vegada més complexa la governació dels països, mentre els demagogs difonen consignes de franc que requereixen menys d’un minut d’atenció. El funcionament de la democràcia es ressent d’aquesta tensió. Els règims autocràtics juguen amb avantatge imposant límits a la llibertat d’expressió, a la pluralitat política i als contrapesos institucionals. L’estrès de la democràcia també és apreciable a Espanya malgrat la relativa joventut del seu sistema polític. La majoria de ciutadans continuen creient en la democràcia, però la desconfiança en els partits polítics ha augmentat de manera notable durant la crisi pandèmica. Altres institucions, com la justícia, no surten més ben parades. Per tot plegat, una de les tasques fonamentals per a l’any entrant seria el dibuix d’un horitzó que el pugui compartir una àmplia majoria social.

Un horitzó que no només ha de ser econòmic i sanitari. Un horitzó cívic i polític que hauria de tenir com a ensenya el diàleg, la concertació i la inclusió. En aquest sentit, l’acord recent entre el Govern espanyol, la patronal i els sindicats sobre la legislació laboral marca una fita. La convalidació d’aquest acord al Parlament convida totes les forces polítiques, partits i coalicions a un acte de responsabilitat ara que ja comencen a sentir el reclam competitiu de les eleccions locals i autonòmiques previstes per al maig de l’any 2023.

Escoltarem diverses vegades el cargol de mar del vot al llarg de l’any vinent. S’han convocat eleccions regionals a la comunitat de Castella i Lleó per al 13 de febrer i hi haurà eleccions a Andalusia, al juny o a l’octubre. Atenció a aquesta dada. No sembla probable, però en termes de tècnica política el president del Govern espanyol podria veure en la convocatòria andalusa, sobretot si fos l’octubre, un slot favorable per a l’avançament d’eleccions generals a Espanya. En aquests moments sembla que no es donen les condicions materials per a aquesta hipòtesi, però el temps polític discorre a gran velocitat en l’era de l’instantaneïtat.

És possible recompondre un horitzó col·lectiu enmig d’un xoc electoral que durarà dos anys més? La pregunta no té una resposta fàcil, però estem convençuts que els propers anys només podran governar aquest país les forces que siguin capaces de dibuixar un horitzó inclusiu, un horitzó del possible en un panorama postpandèmic complex. Un horitzó europeu que aquest any tindrà dues cites electorals molt importants a França i Hongria.

A França es dirimirà l’estabilitat del projecte compartit, i a Hongria, la gravetat de les fissures que han aparegut a l’Est trenta anys després de la desaparició de la Unió Soviètica. Després de l’obtenció dels fons europeus, Espanya ha de mantenir l’ambició d’exercir un paper més incisiu en la Unió i la preparació del semestre espanyol del 2023 serà fonamental.

El bon veïnatge amb el Marroc i Algèria continuarà sent un dels objectius més complicats de l’acció exterior en un món que està acumulant massa tensions. La cimera de l’OTAN que tindrà lloc a Madrid el pròxim mes de juny hi hauria d’ajudar. Les bases de la recuperació estan posades, però Espanya necessita ara una posada a punt de l’estat d’ànim, i això no ens ho donaran des de Brussel·les. Aquesta és una tasca de tots, no només dels responsables polítics. Ens pertoca a tots aixecar l’ànim i recuperar la confiança en els projectes col·lectius des d’una Europa que continua sent un punt de referència de la humanitat avançada. ●

Les bases de la recuperació estan posades, ara cal aixecar l’ànim

El 2022 començarà un cicle electoral, que hauria de ser compatible amb nous acords

L’OTAN es reunirà al juny a Madrid i l’evolució del Magrib serà decisiva