La Vanguardia (Català-1ª edició)
Parlar en nom dels altres
Un dels reptes que han d’afrontar els ciutadans el 2022 és recuperar la pròpia veu; una veu que en els darrers anys, a conseqüència del procés català, la pandèmia, la crisi econòmica i la globalització, ha estat substituïda per la política, la decisió dels experts, els algorismes i l’opinió pública. La recuperació de l’opinió pròpia necessita mantenir-se lluny d’aquells que volen parlar en nom dels ciutadans i aquells que busquen que l’opinió del ciutadà pugui expressar-se lliurament quan intervingui en el debat públic. Es parla en nom de Barcelona, Catalunya, Espanya, de la covid, dels homes, de les dones, dels nens, dels grans i de les famílies. Tothom decideix què és millor per als ciutadans, no els mateixos ciutadans.
La gestió pública de la pandèmia sobre el que s’ha de fer o no s’ha de fer és un exemple clar de com els ciutadans, progressivament i sense gairebé percebre-ho, van perdent la partida en nom d’un bé comú difús, erràtic i fins i tot de vegades contradictori. Es defensa públicament l’“empoderament”, però s’actua perquè només es pugui manifestar si és col·lectiu, mai de manera individual. La pandèmia ha propiciat una servitud voluntària fins a l’extrem que són altres els que parlen per un mateix. La raó d’aquesta contínua substitució de l’interès particular pel públic és un tret propi de societats que llisquen perillosament cap a la intolerància. Aquesta intolerància s’expressa amb petites reprimendes públiques als ciutadans, després s’assenyala aquells que no compleixen les normes imposades i s’acaba legislant perquè ningú no se les salti. Parlar en nom d’altres és una nova forma d’intolerància basada a apropiar-se del que la gent pensa i així eliminar de la societat la variable a l’aneguet lleig, a l’entremaliat, al replicaire, al més alt, al més llest, al més baix, oblidant que del que es tracta és de defensar les diferències i les individualitats. Defensar que els ciutadans s’expressin amb veu pròpia, per lletja que sigui, hauria de ser la base de qualsevol actuació política. ●