La Vanguardia (Català-1ª edició)
Una unitat específica atén els metges que pateixen la patologia
Hi ha unitats específiques, com la de l’hospital Germans Trias i Pujol, que atenen malalts de covid persistent. També n’hi ha d’altres que tracten els metges que pateixen aquesta patologia, com la del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), que es va crear el novembre del 2020 i on han atès des d’aleshores més d’una cinquantena de professionals.
El tram d’edat amb més incidència se situa entre els 45 i els 60 anys, i són les dones, com és habitual en la covid persistent, les que més el pateixen.
En els seus inicis aquesta unitat oferia als afectats –i els continua oferint– un servei d’acompanyament i gestió emocional. També assessorament respecte al tràmit per al reconeixement de contingència professional dels metges que haguessin cursat la baixa –o l’estiguessin cursant– per contingència comuna. Més tard s’afegiria als serveis de la unitat la rehabilitació d’alguns dels símptomes associats amb la malaltia, com els problemes cognitius.
Aquests tractaments es duen a terme en centres concertats amb el CCMC, “per bé que no tots els col·legis que el formen ofereixen el mateix servei”, puntualitza la doctora Helena Basart, especialista en Medicina del Treball i assessora del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB).
Basart explica que la rehabilitació “dona fruits en bastants pacients”, per bé que hi ha casos, però, com ara metges que eren caps de servei, que han rebut la incapacitat “pels problemes de tipus cognitiu que arrosseguen”. Com la resta de malalts, els metges també s’enfronten a les dificultats laborals que deriven de la seva situació sanitària. “Hi ha professionals a qui els han donat la incapacitat (revisable en molts casos), però n’hi ha d’altres a qui no els l’han donada i se’ls ha acabat la baixa, amb la qual cosa s’han hagut de reincorporar”, subratlla Basart. “A aquest grup caldria adaptar-li el seu lloc de treball. Però com? Hi ha dèficit de professionals”, afegeix aquesta especialista. En molts casos “s’intenta buscar-los una baixa per un altre motiu per veure si poden millorar amb uns mesos més, com si tinguessin una incapacitat revisable”, assenyala l’assessora del CoMB.
de Sud-àfrica i publicada dimecres a The New England Journal of Medicine. La protecció és inferior a la registrada davant la variant delta, que era d’un 93%, però indica “un manteniment de l’efectivitat de la vacuna davant l’hospitalització”, escriuen els investigadors, que defensen que una dosi de reforç pot augmentar la protecció.
Amb la vacuna de Johnson & Johnson, el risc d’hospitalització en cas d’infecció amb la variant òmicron es redueix en un 85% en persones vacudels anticossos adquirits després de la vacunació amb dues dosis o després de la infecció amb altres variants, que tenen una activitat reduïda contra l’òmicron.
Atès que els anticossos neutralitzants representen la primera barrera de defensa contra els contagis, i que les cèl·lules immunitàries aporten la principal protecció contra les complicacions greus de la covid, el manteniment d’aquesta immunitat cel·lular explica l’alta protecció de les vacunes davant l’hospitalització. ●