La Vanguardia (Català-1ª edició)
Reis al Poblenou
Can Culleres, cuina de barri amb molta màgia
La ubicació d’aquest local obert durant la pandèmia té a veure amb una bonica història. El 1912 es va fundar al Poblenou Metalls i Argenteria Ribera, una empresa dedicada a la fabricació de coberts de tota mena. Coneguda popularment com a Can Culleres, va fer aixecar un bonic edifici entre els carrers Roc Boronat i Pallars. I, tot i que la seva activitat va cessar el 1985, va deixar al barri una memòria afectiva que es reflecteix en el nom d’aquest nou i interessant restaurant.
Els seus artífexs, Jordi Asensio i Patricia Nieves, són dos veïns del Poblenou que han decidit arrelar al centre del popular barri barceloní. La trajectòria professional d’en Jordi va començar a l’escola Hoffman, després va marxar a Mugaritz, es va estar dos anys més amb Berasategui al País Basc, més tard es va tornar boig amb la pastisseria de Paco Torreblanca i va acabar a França treballant per al geni parisenc Pierre Gagnaire.
Per fi, amb la col·laboració de la Patricia, obren aquest Can Culleres, de tocs industrials, sostres alts i enormes finestrals. Una cuina central treballada per quatre persones i unes 7 taules al seu entorn.
Can Culleres ha adaptat una teòrica “cuina de barri” en un restaurant d’àmplia carta. Intel·ligent, comercial, dimensionada a un preu molt ajustat.
Per exemple, a San Esteban, hem degustat uns tacos de bacallà amb vinagreta de tomàquet, un carrabiner obert i amb una perfecta cocció de Josper, una mini degustació de Beluga rus, un caneló trufat amb una untuosa salsa i unes mandonguilles de rap i gambes amb cloïsses i en salsa de saborosa execució.
Tastem també l’espatlla de cabrit “sense feina”, exquisida, i vam veure passar algunes postres espectaculars. En particular, una bola de pastís de formatge que a dins hi tenia una sorpresa de gerd cítric.
5 a Taula confirma el que ja és una evidència: els xefs de les noves generacions, formats en grans cases, treballen amb una sobrada i sorprenent capacitat, molt per sobre del nivell dels modestos locals que, amb esforç, han aconseguit muntar. Per aquesta raó, ens afanyem a recomanar aquesta aparent “cuina de barri” on menjareu com els reis a palau. Comproveu-ho. ●