No tot és testosterona

La polèmica es veia venir, i les autoritats esportives no han sabut reaccionar a temps. S’han anat suscitant casos al llarg del temps, però recentment les aclaparadores victòries de la nedadora Lia Thomas han posat el dit a la nafra. És evident que la incorporació i el reconeixement social que ha de tenir qualsevol persona pel seu gènere, encara que no coincideixi amb el seu sexe, s’han de respectar en la seva globalitat. Però aquesta incorporació fa que hi hagi entorns on pot ser molt més complex, com és el cas de l’esport. Ja sabem que en la gran majoria dels esports la potència física té un valor fonamental per vèncer. I, per tant, qualsevol persona que competeixi davant rivals menys capaços físicament tindrà un avantatge excessiu.

És veritat que es poden analitzar certs marcadors, com la producció de testosterona. Poden ser una bona eina els superiors hormonals que en limitin la producció. Però segurament es donarà la circumstància que aquestes persones es mouran en el límit permès, a què molt poques dones poden arribar de manera natural. Sent un ignorant total en aquests temes, el sentit comú em fa pensar que, si s’haguessin analitzat els nivells de testosterona de les grans campiones de l’esport, totes es mourien en els valors límit. Per tant, això ja su

Les aclaparadores victòries de la transgènere Lia Thomas han posat el dit a la nafra

posa partir amb un avantatge desmesurat.

També hem de tenir en compte que, encara que els nivells de testosterona disminueixin al cos, totes aquestes esportistes acumulen un treball muscular de molts anys que se sosté en el que van ser els seus valors hormonals durant anys, un avantatge de què no poden gaudir la resta de les competidores femenines.

Tot campió o campiona és fruit d’una situació atlètica impecable, sumada a la feina de molts anys. És veritat que l’avantatge del progrés és que ens permet coneixe’ns millor i poder integrar els o les que pateixen perquè no poden viure públicament amb la seva autèntica identitat. Però cal analitzar les situacions amb sentit comú i provar de buscar-hi solucions raonables.

Les autoritats esportives han de fer una anàlisi molt profunda sobre si les competicions esportives s’han de dividir per la condició de sexe o de gènere. La resposta és molt complexa, però hi ha de ser, i val més que sigui en tan poc temps com sigui possible, una decisió clara i justa. No es tracta de ser modern o reaccionari; es tracta d’aplicar el sentit comú. Potser arribarà un dia que les competicions seran com la boxa, però en comptes de tenir el pes com a referència tindrem els nivells de testosterona.