La Vanguardia (Català-1ª edició)
Papallones a l’estómac
Laia Sanz deixa enrere 11 anys de Dakar en moto per endinsar-se en l’aventura sobre quatre rodes amb Mini
Laia Sanz (36) torna a sentir papallones a l’estómac. Una sensació que no vivia des que sent una nena va passar del trial al Dakar, fa 11 anys. “Torno a tenir aquell mal de panxa dels dies previs, molt més que en tots els últims anys que hi anava en moto, que ja era una veterana”. Una dakariana de cap a peus, Mademoiselle Dakar, una dona que ha fet història en el ral·li més dur: ha estat l’única pilot, dels dos sexes, que ha acabat 11 edicions en moto seguides. I fent-ho habitualment al top 20.
Però el temps de les dues rodes ja és història per a Sanz. Ho va decidir passat l’estiu. De fet, ho pensava quan va tornar dels dos Dakar saudites: cada cop la motivava menys jugar-se la vida en moto.
–Podria haver continuat fent el Dakar en moto més anys, però tenia la sensació d’haver complert ja el que volia, molt més del que mai hauria imaginat –reflexiona.
De fet, Sanz difícilment podria créixer més i arribar a optar a la victòria absoluta: hi ha uns límits físics com a dona.
–Estava en aquell punt que em plantejava per què continuar, per què fer un 15è? Ja no em compensava tant i tenia ganes de fer coses noves. Ja havia tocat sostre en les motos, sent realista –admet la pilot de Corbera.
Però no només per això deixa les motos. Un episodi luctuós la va marcar per sempre.
–La mort de Paulo Gonçalves em va colpir força, el primer any d’Aràbia [al Dakar 2020]. Ja havien passat coses altres anys, però la mort d’en Paulo va ser molt propera, t’adones que li podia passar a qualsevol. A més, ja no tinc 20 anys i amb l’edat vas sent cada cop més conscient dels perills.
(...)
–I al grup de pilots de KTM, de Gas Gas, veies que tots els companys s’havien fet mal de debò, gairebé tots s’havien trencat l’esquena, fèmurs, clavícules... Jo m’he fet molt poc mal.
No va voler temptar més la sort. I menys en un ral·li que s’havia convertit en una cursa embogida, amb un estil d’etapes a l’esprint, en què pesa més la velocitat que l’art de la navegació, i en què els rivals, més joves i agressius, procedents de l’enduro i el motocròs, cada cop arrisquen més.
–L’edat i l’experiència fan que vegis les coses d’una manera diferent. No tenia més ganes d’assumir més riscos –remata.
I així ha estat com Laia Sanz ha canviat el manillar per un volant amb un projecte il·lusionant i potent. De la mà del seu fidel patrocinador KH-7, i ara també de la petroliera peruana Primax i de Mini Espanya, Sanz pilotarà un Mini All4 pota negra, preparat per la solvent estructura alemanya X-Raid, guanyadora de 6 dels últims 10 Dakars amb Peterhansel (3), Roma, Al Attiyah i Sainz.
–Per mi és com tornar a començar. Recupero la il·lusió dels primers anys, que havia anat perdent. Tornar al Dakar amb un projecte nou que em motiva tant, amb incertesa, vivint-ho com el primer any, m’il·lusiona molt –confessa la pilot catalana, que tindrà a la dreta l’italià Maurizio Gerini, un altre novell en cotxes que també arriba de les motos, i per tant, domina la navegació, a banda de tenir conceptes de mecànica. “Té un bon estil, no arrisca gaire, navega bé, és optimista i hi tinc bon feeling”, resumeix la de Corbera.
Canviar la moto pel cotxe no ha estat un salt al buit per a Sanz, que ja tenia experiència al volant, i aquest 2021 ha fet un intensiu amb un programa ben divers i extenuant: ha corregut l’Extreme E de tot terrenys elèctrics amb Carlos
Sainz de parella, un dels millors mestres que podia tenir, ha participat en el Ral·li d’Andalusia amb Dani Oliveras en Mini, ha debutat en buguis a la Baja Dubai amb Lucas Cruz, i ha corregut en ral·licròs. I com a prova final abans del Dakar, ha fet la Baja Ha’il, on va ser 8a absoluta.
–Haver pilotat en moto ajuda molt a l’hora de llegir el terreny, ja que els motards som bons per avançar-nos, per entendre la sorra, les dunes, què hi haurà al darrere.I també ens adaptem ràpid. A la Baja Ha’il vam fer una progressió molt ràpida cada dia.
I al Dakar, què? Sanz frena. –Soc nova, haig d’aprendre a conduir, el copilot també... Ara s’han de fer les passes que toquen, cal anar amb humilitat perquè començo de zero. Així que la gent no s’esperi un gran resultat. L’objectiu és agafar experiència i acabar aquest Dakar. Estaré contenta si l’acabo –diu ferma. Tot i que...
–També veig que aquest any hi ha més navegació, hi ha dunes cada dia, 40 o 50 km, i això ens pot anar bé. I si som llestos i no ens precipitem podem fer un bon Dakar... –deixa anar.
Què és un “bon Dakar”? –Un top 20-30 és realista, voldria dir no estar gaire aturats i no tenir entrebancs. Hi ha 20 cotxes contra els quals tenim poc a fer i el nivell de pilots és altíssim. ●