Temporalitat, atur i productivitat

El BOE va publicar dijous el text d’una reforma laboral que pretén aportar rellevants, i definitives, solucions a problemes estructurals del mercat de treball, entre els quals el de la seva elevada temporalitat. Centrant l’anàlisi en aquesta realitat, cal recordar que afecta més de quatre milions d’assalariats, amb prop d’un terç al sector públic o els seus voltants (15% del total en sanitat, 8% a l’administració pública i més del 7% en educació) i altes aportacions de l’hostaleria (12%), comerç (11%) i indústria i construcció (tots dos amb el 8%).

Aquesta distribució reflecteix taxes de temporalitat (el quocient entre contractes temporals i totals) molt per sobre del 26% de mitjana en certs sectors, amb un màxim del 47% a l’agricultura i ramaderia i registres de prop d’un terç dels assalariats de l’hostaleria, la construcció, les activitats sanitàries i els serveis socials i les activitats artístiques i recreatives. Uns valors que acaben reflectint-se en valors més elevats per als més joves (de més del 90% per als de 16 a 19 anys o del 69% per als de 20 a 25), les dones, els immigrants, determinades comunitats autònomes o ocupats amb baixa formació.

Com hem arribat a uns registres que més que dupliquen la mitjana de la UE? Perquè els últims trenta anys la temporalitat ha format part essencial de l’augment de l’ocupació de certs sectors privats i, en evitar augments estructurals de despesa, del manteniment de l’oferta en serveis públics.

L’exposició de motius del reial decret llei afirma que el seu objectiu és aturar aquesta alta temporalitat i l’elevat atur que patim. Lloable desig, encara que difícil d’aconseguir: perquè la causalitat no va de les lleis a l’economia, sinó en sentit contrari. L’elevada temporalitat i l’atur alt són el resultat d’un teixit productiu de diminutes empreses, baixos salaris i reduït valor afegit, que aporta molta ocupació temporal quan hi ha creixement (en la mitjana 19902020, la taxa de temporalitat mitjana és del 30% dels

L’addicció de la nostra economia a l’ocupació de baixa qualitat des dels anys vuitanta és el problema de base

assalariats, amb màxims del 33/34% als anys 19952006) i que la destrueix en les crisis. Des dels anys vuitanta, baixa productivitat, alta temporalitat, intensa creació de llocs de treball en l’expansió i fort augment de l’atur en la recessió, són cares d’un mateix políedre: el de l’addicció de la nostra economia a l’ocupació de baixa qualitat.

En aquest context, reduir dràsticament la temporalitat en pocs anys no sembla realista. Perquè, per bé o per mal, el funcionament de l’economia i del seu mercat de treball remeten més al lent creixement del corall, amb hipertròfies impossibles de corregir a curt termini, que al d’una pàgina en blanc sobre la qual escriure un nou futur.

I encara que el BOE hi pot ajudar, les nostres addiccions necessiten cures més severes. Però això són figues d’un altre paner.