La Vanguardia (Català-1ª edició)
Reflexions sobre els vint anys de l’euro
Fa vint anys que prop de tres-cents milions d’europeus van tenir a les mans una moneda nova, l’euro. Des de Lisboa fins a Hèlsinki passant per Atenes, els ciutadans van poder retirar dels caixers automàtics bitllets en euros, comprar amb monedes d’euro i viatjar a l’estranger sense canviar divises.
El pas de dotze monedes nacionals a l’euro va ser una operació única en la història: el Banc Central Europeu (BCE) va imprimir més de 15 000 milions de bitllets en euros i va encunyar prop de 52. 000 milions de monedes abans de l’1 de gener del 2002.
Sobre la base de l’expansió del mercat únic, l’euro s’ha convertit en un dels èxits més tangibles de la integració europea, juntament amb la lliure circulació de persones, el programa Erasmus d’intercanvi d’estudiants o la supressió de les tarifes d’itinerància dels telèfons mòbils dins de la UE.
A un nivell més profund, l’euro reflecteix una identitat europea comuna i el poder de la integració econòmica per garantir l’estabilitat i la prosperitat a Europa.
Com a ministres de Finances i com a membres de la Comissió Europea responsables de la política econòmica de la zona de l’euro, mirem junts enrere cap als últims vint anys i assenyalem algunes prioritats per al futur de la nostra moneda comuna.
És just dir que les dues primeres dècades de l’euro han estat intenses i plenes d’esdeveniments.
Des del gran entusiasme dels seus inicis, l’euro ha crescut fins a arribar a ser la segona moneda més utilitzada del món. La nostra moneda comuna continua tenint una gran acceptació —al voltant del 80 % dels ciutadans consideren que l’euro és bo per a la UE— i la zona euro ha continuat expandint-se, des dels onze membres inicials als dinou actuals, i els que estan en procés d’adherir-se en els propers anys.
Aquests avenços s’han produït en un context d’importants reptes. Alguns ja eren escèptics sobre el projecte des dels seus inicis.
Quan va entrar en l’adolescència, els estats membres i les institucions van ser més conscients que l’arquitectura de l’euro no estava dissenyada originalment per respondre al terratrèmol que van suposar la crisi financera mundial i la posterior crisi del deute sobirà. Això va propiciar la reforma del marc de governança de la zona de l’euro, l’establiment d’un mecanisme conjunt d’assistència per als països que travessin dificultats financeres i un sistema comú de supervisió i resolució dels bancs europeus dins d’una Unió Bancària: era el reconeixement del fet que la solució residia en una coordinació més gran i de més integració.
Aquestes crisis primerenques van permetre a l’euro madurar i reforçar el seu paper internacional. També hem extret valuoses lliçons que ens han servit en la pandèmia actual: la seva naturalesa transfronterera va revelar com de profunda és la nostra interdependència i com de forta resulta la nostra unitat.
A diferència de les pertorbacions anteriors, quan es va posar de manifest la magnitud de la crisi de la covid es va reaccionar amb mesures estratègiques ràpides, decisives i coordinades. Els sistemes tributari i de protecció social existents van funcionar per esmorteir els efectes econòmics i els governs i institucions de la UE, juntament amb el Banc Central Europeu, van adoptar decisions sense precedents per continuar protegint les vides i els mitjans de subsistència. Juntament amb una política monetària acomodatícia, la resposta col·lectiva va incloure el programa d’assistència financera Sure, que ha contribuït a protegir al voltant de 31 milions de llocs de treball, així com els Next Generation EU, l’instrument pioner de recuperació per a Europa.
La nostra resposta política coordinada, juntament amb la distribució de les vacunes contra la covid, ha ajudat la zona de l’euro a recuperar-se ràpidament dels efectes econòmics de la pandèmia. A més, les mesures de suport financer i liquiditat es van articular per allunyar el risc de danys a llarg termini, de manera que les nostres economies poguessin recuperar ràpidament el terreny perdut.
Hem aconseguit molt en els vint primers anys de l’euro, però queda molt per fer.
Hem de continuar innovant i promoure el paper internacional de l’euro. El mateix euro s’ha d’adaptar a l’era digital. Per això, donem suport i contribuïm a la feina en curs del Banc Central Europeu sobre un format digital de la nostra moneda.
Alhora, és precís continuar reforçant la zona euro. Si bé hem establert unes bases sòlides per al nostre sistema bancari europeu, hem de continuar avançant per reforçar la nostra unió bancària i obrir noves oportunitats per a la recuperació econòmica i el creixement. El mateix succeeix amb els nostres mercats de capitals: hem d’adoptar mesures decisives per millorar el flux d’inversions i estalvi a tot el mercat únic a fi de proporcionar a les empreses, incloses les nostres pimes, el finançament que tant necessiten i que, al seu torn, creïn noves oportunitats d’ocupació.
Els nivells d’inversió han estat massa baixos durant massa temps: hem d’invertir intensament i de manera sostenible en els nostres ciutadans, infraestructures i institucions. Juntament amb unes polítiques pressupostàries responsables i la contribució del sector privat, Next Generation EU serà fonamental per a la consecució de moltes reformes i inversions necessàries. Aquesta és la millor via que tenim per impulsar el nostre potencial de creixement, millorar el nostre nivell de vida i abordar els importants reptes a què s’enfronta la humanitat.
També hem de garantir la sostenibilitat de les finances públiques atès l’envelliment de la nostra població. En el context de revisió de les nostres normes fiscals comunes, hem de garantir polítiques pressupostàries i econòmiques de la zona de l’euro ajustades a l’entorn nou i amb capacitat d’adaptar-se als reptes futurs.
La nostra moneda comuna és un esforç col·lectiu sense precedents i un testimoni de la unitat que sustenta la nostra Unió.
A mesura que el món es va recuperant de la pandèmia, és el moment d’unir els nostres esforços i recursos per aprofitar els beneficis d’un món que es digitalitza ràpidament i fer front a l’emergència climàtica. Cap país no pot fer front a cap d’aquestes qüestions per si sol.
L’euro és la prova del que podem aconseguir quan treballem junts. Posem la vista en els vint propers anys i convertim-lo en símbol del nostre compromís per assegurar un futur pròsper, sostenible i inclusiu per a les generacions venidores.
Ara toca reforçar la unió bancària i aprofitar els fons Next Generation