La Vanguardia (Català-1ª edició)
Alsàcia busca reconeixement
Una consulta popular pressiona perquè la històrica regió fronterera guanyi autonomia i se separi del Gran Est
Els alsacians se senten incòmodes. Volen continuar sent francesos, però a la seva manera, sense veure la seva personalitat diluïda en entitats administratives artificials i sense ànima. El seu nou gest de resistència al jacobinisme, al centralisme de París, és una consulta ciutadana amb l’objectiu de sortir de la macroregió Gran Est, de la qual ara formen part, i recuperar un estatus regional propi.
El referèndum no vinculant es va posar en marxa el 20 de desembre passat i es prolongarà fins al 15 de febrer. Hi ha diverses vies per participar-hi. Tot són facilitats. Es pot votar electrònicament a través d’una plataforma a internet creada per les autoritats locals, l’actual Col·lectivitat Europea d’Alsàcia, o amb paperetes físiques, que es dipositen en una cinquantena d’urnes distribuïdes pel territori o s’envien per correu postal.
Al capdavant de la iniciativa hi ha Frédéric Bierry, que va ser president del desaparegut departament del Baix Rin i avui dirigeix la col·lectivitat que va aglutinar aquest departament i el de l’Alt Rin. Aquella fusió de departaments, que es va fer efectiva l’1 de gener del 2021 després del vot favorable del Parlament a París, va ser el primer pas cap a la secessió del Gran Est. En una entrevista que Bierry va concedir poc abans d’aquella fusió a La Vanguardia, el polític alsacià ja va ser clar sobre el projecte. “El Gran Est no desapareixerà de seguida, però ja hem posat els peus a la porta”. Amb tot, Bierry va puntualitzar que no hi havia en absolut una aspiració sobiranista. “A Alsàcia hi ha una profunda adhesió a la República Francesa –va dir–. No volem posar en perill la unitat de la nació”.
La integritat francesa, en efecte, no corre cap risc per la consulta alsaciana. No obstant això, és un torpede a la reforma administrativa de François Hollande i Manuel Valls, el 2016, que va suposar passar de 22 a 13 regions. Alsàcia va quedar integrada a un monstre, el Gran Est, amb 5,5 milions d’habitants, amb Lorena i la Xampanya-Ardenes.
Als alsacians no els va agradar la seva ubicació al nou mapa regional francès, malgrat que el Gran Est va fixar la seva capital a Estrasburg. Ara es proposen redibuixar el mapa. Els promotors de la consulta exigeixen “una regió que correspongui a la nostra història, la nostra geografia i la nostra identitat”. Creuen que restaurar la regió alsaciana acostarà les decisions als seus habitants i reduirà el nombre de càrrecs electes. Consideren així mateix que donarà “la seguretat que els diners dels impostos dels alsacians van a projectes que els incumbeixen”.
La personalitat alsaciana és complexa. La regió ha estat, des de fa més de dos mil anys, el punt de contacte –i de fricció violenta– entre els mons llatí i germànic. Des de l’imperi romà, el Rin va actuar com a frontera cultural i militar.
L’estatus alsacià és un reflex de les dramàtiques convulsions europees dels últims 150 anys.
Els alsacians, poble complex, se senten incòmodes al mapa regional dibuixat per Hollande i Valls
El 1871, després de la derrota francesa davant Prússia i el naixement del Reich alemany, Alsàcia es va integrar en aquest últim. Van canviar les tornes el 1919, després de la derrota alemanya a la Primera Guerra Mundial: els alsacians van tornar a ser francesos. Hitler va annexionar la regió el 1940. França la va recuperar el 1944.
Després d’aquestes tragèdies, Alsàcia es va convertir en un símbol de la pau entre França i Alemanya, base de la construcció europea. Per això Estrasburg acull el Consell d’Europa i l’Eurocambra.
Els alsacians, gelosos de la seva peculiaritat, pensen que no és just que els arrabassessin una regió amb el seu nom. La reivindicació s’escola a la campanya presidencial. El moment triat per a la consulta ciutadana no és una simple casualitat. ●