La Vanguardia (Català-1ª edició)
Joe Biden contra el ‘Doctor No’
El contumaç rebuig d’un senador demòcrata rebel, el virginià Joe Manchin, pot arruïnar el pla social de Joe Biden. Valorat en 1,7 bilions d’euros, és el programa polític més ambiciós de la seva presidència.
Pot el vot d’un sol home posar en perill una inversió social d’1,7 bilions d’euros i malmetre el programa polític més ambiciós del president dels Estats Units? Pot. No seria fàcil a Espanya, on els parlamentaris estan encadenats al seu partit per una fèrria disciplina de vot (segons el cèlebre adagi del socialista Alfonso Guerra: “qui es mou no surt a la foto”), però sí en un sistema com el nord-americà –i d’altres–, on els ciutadans no voten llistes de partits, sinó candidatures unipersonals.
Als EUA, els congressistes es deuen abans que al partit als seus electors. I als que han finançat les seves campanyes electorals, esclar...
La pregunta inicial no és una simple hipòtesi. L’home en qüestió es diu Joe Manchin, és senador demòcrata per Virgínia de l’Oest i la seva negativa a votar a favor del programa Build Back Better (Reconstruir millor), promogut per la Casa Blanca i pel seu propi partit, l’ha convertit en el pitjor malson del president Joe Biden. El seu particular Doctor No.
La importància de Joe Manchin deriva de l’enorme polarització política que divideix els Estats Units, fracturat en dos blocs granítics enfrontats, entre els quals la negociació i el compromís s’ha tornat pràcticament impossibles. L’equilibri de forces en les institucions és tal que qualsevol mínima oscil·lació pot canviar les coses. Al Capitoli, els demòcrates tenen una majoria escarida tot i que suficient a la Cambra de Representants, però al Senat estan empatats a 50 escons amb els republicans i només el vot de qualitat de la vicepresidenta Kamala Harris decanta la balança al seu favor. Així que la deserció d’un sol senador pot ser demolidora.
És el que va fer Manchin en vigílies de les festes nadalenques anunciant públicament –a través de la cadena de televisió ultraconservadora Fox News– el seu vot negatiu al pla social del president Biden. Aparentment, de res no havien servit setmanes i setmanes de negociacions entre la Casa Blanca i el senador de Virgínia de l’Oest. Ni la considerable –encara que enganyosa– rebaixa acceptada per la presidència, que va reduir el pressupost inicial de 3 a 1,7 bilions en els propers deu anys. El seu anunci va provocar un sisme a Washington i al líder republicà a la Cambra Alta, Mitch McConnell li va faltar temps per convidar l’insubmís a deixar el Partit Demòcrata i unir-se a les seves files.
Per a Joe Biden, el veto al seu programa estrella ha estat un amarg regal de Nadal. En cas de confirmar-se, arruïnaria, de fet, el que hauria de ser el principal llegat de la seva presidència. Després de l’aprovació d’un primer gran pla d’inversions en infraestructures –valorat en un bilió d’euros–, el pla social és l’aposta política més important del president dels EUA, determinat a potenciar com mai l’Estat de benestar –amb nous ajuts a les famílies, l’assistència sanitària i l’educació, des de la infantil a la universitària– i donar un gran impuls a la transició energètica contra la crisi climàtica.
Naturalment, els republicans –enemics d’augmentar la despesa federal i els impostos– hi estan monolíticament en contra. I Joe Manchin, un dels senadors demòcrates més conservadors i representant d’un estat essencialment republicà –on Donald Trump va obtenir gairebé el 70% dels vots–, també. Les seves principals objeccions, almenys formalment, són semblants a les de l’oposició i giren sobretot entorn del tema de la despesa. Però hi ha més coses...
El senador Joe Manchin III, nascut fa 74 anys a Farmington, una petita ciutat minera de Virgínia de l’Oest, sempre ha estat un acèrrim defensor de la indústria del carbó. I ell mateix hi ha fet fortuna: el 1988 va fundar una empresa especialitzada en la compravenda de carbó, Enersystems, la gestió de la qual va deixar després en mans del seu fill, Joseph, però que cada any li genera dividends (uns 434.000 euros el 2020 )
També és el senador que més donacions ha rebut recentment de la indústria del petroli, el gas i el carbó. Així doncs, Manchin, que ja es va oposar als plans climàtics d’Obama, ha combatut ara els de Biden. I no només les penalitzacions previstes en el projecte original per a les energies contaminants –que va aconseguir suprimir–, sinó també els estímuls fiscals per a les energies netes.
El portaveu de l’ala esquerra del Partit Demòcrata, Bernie Sanders, l’ha acusat d’exercir de portaveu dels lobbies que rebutgen el paquet climàtic del pla, i també la reducció del preu dels medicaments (es dona la circumstància que una de les seves filles, Heather Manchin Brest, és presidenta de la farmacèutica Mylan)
Tanmateix, no tots els arguments de Manchin són interessats, fal·laços o oportunistes. El senador acusa la Casa Blanca d’haver elaborat un pla “mamut” que pretén abastar massa sense garantir prou fons per cobrir els deu anys previstos. I aquí nombrosos analistes li donen la raó. La rebaixa pressupostària acceptada per l’equip de Biden s’ha fet no tant suprimint programes com escurçant-ne la durada, fet que, tractant-se de programes amb vocació de permanència, no deixa de ser una mica triler. El cost efectiu, segons estimacions concordants, oscil·laria en realitat entre 4,1 i 4,4 bilions d’euros.
El debat no està definitivament tancat i tant Joe Biden com els líders demòcrates encara confien a poder arrencar un compromís amb el senador insurrecte aquest mes de gener. El president dels Estats Units, amb una popularitat a la baixa que sembra dubtes sobre el seu futur a les seves pròpies files, s’ho juga aquí gairebé tot.
Representant d’un estat miner i fundador d’una empresa de carbó, Manchin rebutja el pla climàtic