La Vanguardia (Català-1ª edició)
Dos anys trepidants
Sánchez arriba a la meitat d’un mandat marcat per la pandèmia amb avenços en l’agenda reformista malgrat un clima polític convuls
“Dos anys difícils, complexos i intensos”. Divendres que ve, 7 de gener, es compleixen dos anys de la investidura de Pedro Sánchez com a president del primer Govern de coalició de la democràcia, format pel PSOE i Unides Podem, gràcies a una precària majoria simple de 167 sís i 165 nos, per a la qual va ser determinant que el PNB votés a favor, però també que ERC i EH Bildu s’abstinguessin.
S’arriba així, per tant, a l’equador d’una legislatura “trepidant”, però que a la Moncloa preveuen llarga, “com les d’abans”, de quatre anys. Amb parada final, o potser només transbordament, en unes eleccions generals a finals del 2023 o principis del 2024, ja que la pretensió és exhaurir el mandat fins a l’últim sospir. I malgrat que el bloc de la dreta, en què pugnen per l’hegemonia el PP i Vox, va penjar a Sánchez l’etiqueta de “president il·legítim” des del mateix moment que va arribar a la Moncloa, el juny del 2018, després de guanyar la primera moció de censura de la democràcia i desallotjar Mariano Rajoy del poder.
Amb el Govern de coalició acabat de néixer, va irrompre el tsunami de la pandèmia del coronavirus, que va desbaratar gairebé tots els plans i va obligar Sánchez a serrar les dents i afrontar la decisió més dura decretant l’estat d’alarma, confinant la població a casa i tancant gairebé tota l’activitat productiva i econòmica. La dreta va veure l’oportunitat d’intentar “enderrocar” Sánchez, segons va lamentar, a recer de la dramàtica emergència sanitària, social i econòmica, però sense èxit. Al contrari, el cap de l’Executiu fins i tot va ampliar el suport parlamentari, i la majoria simple de la investidura es va transformar en una àmplia majoria absoluta de 188 o 189 vots per aprovar dos pressupostos generals de l’Estat consecutius, nodrits amb els ingents fons europeus per a la recuperació.
La crisi pandèmica va alterar totes les previsions i el calendari legislatiu, però Sánchez fa dos
La precària majoria de la investidura es va convertir en absoluta en dos pressupostos aprovats dins el termini
La convalidació al Congrés de la reforma laboral és el primer repte d’un any que obre un nou cicle electoral
anys que desplega una agenda reformista i una cartera d’ampliació de drets i llibertats amb què mira d’esmenar la gestió de Rajoy, sempre sota el foc d’artilleria de la dreta i amb uns socis de legislatura que no li van estendre un xec en blanc ni tampoc li concedeixen treva.
El mateix president esgrimeix com els seus èxits principals en aquest equador de legislatura les reformes del mercat laboral i del sistema de pensions, amb acord dels agents socials i sense patir les vagues generals que van haver de trampejar els seus predecessors en el càrrec, les lleis d’Educació i Formació Professional, la creació dels ERTO i de l’ingrés mínim vital, i la nova legislació sobre el canvi climàtic, l’habitatge o l’eutanàsia. També, la recuperació de la normalització institucional i del diàleg polític amb Catalunya, a la recerca de la superació del procés independentista.
“Estabilitat política i pau social” –sempre, malgrat tot, en un escenari polític i parlamentari convuls i crispat– són les banderes que esgrimeix el líder del PSOE mentre manté com a prioritats absolutes la superació de la pandèmia i l’impuls a la recuperació econòmica.
El nou any que ara arrenca obre un nou cicle electoral amb els comicis autonòmics a Castella i
Lleó al febrer, i després a Andalusia, unes places on el PP pot revalidar els seus governs i amb què Pablo Casado vol propulsar el canvi de cicle polític i el seu camí cap a la Moncloa.
Sánchez continuarà havent de suar tinta, alhora, per equilibrar les posicions de socialistes i liles al Govern central, i perquè els seus aliats parlamentaris donin suport a cada iniciativa i proposta. La primera prova de foc serà la convalidació al Congrés de la reforma laboral acordada amb patronal i sindicats. Però la seguiran molts altres projectes i tramitacions, altre cop costa amunt, com la reforma fiscal i del sistema de finançament autonòmic, la pujada del salari mínim o una llei de Memòria Democràtica encara sense prou suport per prosperar. ●