El moment Yolanda Díaz

Unides Podem ha canviat de fase i lideratge mentre s’ocupava del programa social de l’Executiu

“M’he convertit en un boc expiatori que mobilitza els afectes més foscos i més contraris a la democràcia i a les seves bases materials”. La frase de Pablo Iglesias del 4 de maig a la nit, després del primer escrutini electoral a Madrid, la va pronunciar com a civil: un mes i mig abans havia renunciat al càrrec de vicepresident, i cinc minuts abans de parlar havia renunciat a la resta de responsabilitats polítiques. No es canvia de cavall a mitja cursa, diu l’aforisme, però Unides Podem ho va fer amb precisió de guionista de sèrie de televisió: de manera inesperada i eficient.

Malgrat que no era una operació habitual, Iglesias assumia un clam entre les bases assenyalant Yolanda Díaz com a vicepresidenta segona del Govern central. La missió històrica d’Iglesias – salvar Podem i trencar el cadenat que mantenia el comunisme apartat del govern del país– estava completada i, com diu la frase que obre aquestes línies, la seva resiliència no permetia eixamplar l’espai. Díaz es va revelar durant el primer any de Govern com la ministra més exitosa d’Unides Podem, en part perquè disposava de la cartera més rellevant en termes estructurals, però també per un tarannà personal obert i empàtic que en bona part explica l’èxit de la dotzena d’acords del diàleg social.

Unides Podem travessa l’equador de la legislatura amb dues baixes voluntàries al Consell de Ministres, l’esmentada d’Iglesias i la del ministre d’Universitats, Manuel Castells, i amb una complexa transició cap a l’expansió gràcies a lideratges nous, femenins i aliens al think tank complutense, plenament executada. I amb un bagatge en disputa dins el seu propi electorat. Paradoxalment el PSOE ha ofert tal resistència a les mesures més esquerranes de l’acord de Govern –fins i tot les del seu propi programa electoral– que no ha estat difícil que Unides Podem es visibilitzés com el responsable principal d’avenços com l’ingrés mínim vital, la llei Trans, la llei d’Habitatge o la Reforma Laboral. D’altra banda, però, les cessions pròpies de la seva posició minoritària tenen el sector més purità del seu electorat amb les celles arrufades.

En el moment immediat, l’espai ampli d’Unides Podem ha

El PSOE ha deixat que els liles capitalitzin les mesures més socials del pacte resistint-s’hi

d’abordar la manera de mantenir l’idil·li de la societat espanyola amb Yolanda Díaz, la manera de tancar la seva hemorràgia territorial –la convocatòria de Castella i Lleó no pinta gens bé–, i resoldre com pot passar de les muses al teatre amb el projecte que Díaz aspira a liderar. En resum, els treballs d’Hèrcules. ●

EUROPA PRESS / EP