Una oportunitat de consolidar-se

Abascal té expectatives de créixer però el seu projecte pot ser lesiu per a la dreta

Santiago Abascal somiava i, de fet, va provar de forçar unes eleccions anticipades a Andalusia per a aquest 2022 que comença. El seu objectiu era ferse no necessari, sinó imprescindible per al PP i alliçonar així els populars, a qui ha deixat a l’estacada amb el projecte de pressupostos a Andalusia, en un intent de forçar la convocatòria electoral, i a l’Ajuntament de Madrid, on l’alcalde i portaveu del PP, José Luís Martínez Almeida, ha hagut de recórrer a l’esquerra per aprovar el projecte econòmic. A Andalusia, Moreno s’ha quedat sense pressupostos, però no convocarà eleccions. Vox només ha pactat el pressupost amb Isabel Díaz Ayuso, a la Comunitat de Madrid.

En aquest escenari, Alfonso Fernández Mañueco va convocar eleccions per al 13 de febrer a Castella i Lleó i allà s’obre l’oportunitat que Abascal esperava per demostrar que el seu projecte, que semblava estancat a les enquestes, es consolida com a aliat o alternativa al PP. El 2019 no va aconseguir entrar a les Corts de Castella i Lleó. Amb un resultat favorable deixaria clar que ha vingut per quedar-se i que el PP pot somiar amb la unitat del centredreta però que al seu flanc més extrem no aconsegueix rescatar una part del seu electorat.

Vox exercirà la seva capacitat de pressió davant l’esquerra, com van demostrar les dues sentències del Tribunal Constitucional contra els estats d’alarma presentats pel partit d’Abascal i també davant el PP: li vendrà car el suport, més si es tracta d’unes eleccions generals.

L’únic perill que corre el partit de Santiago Abascal, si li van bé les eleccions a Castella i Lleó i a Andalusia, és morir d’èxit i fer caure un d’aquells dos governs o impedir que governin bé davant una eventual aliança de l’esquerra o provocant una repetició electoral.

L’any 2022 es converteix així en un any decisiu per a Vox, al límit del precipici. ●

JESÚS HELLÍN / EP