La Vanguardia (Català-1ª edició)
La incògnita Moreno Bonilla
El president de la Junta, favorit a les enquestes però sense garanties de governar Andalusia
El poder és un atribut agredolç. Permet decidir sobre la vida dels altres però, alhora, en les democràcies depèn de l’acceptació (crítica) dels altres. El futur del president de la Junta, Juan Manuel Moreno Bonilla (PP), bascula entre les dues situacions. És qui decidirà la data de l’avançament electoral a Andalusia –una prerrogativa absolutista– però serà sense saber amb seguretat si la situació amb les urnes li permetrà continuar governant la gran autonomia del sud. Totes les enquestes el situen com a favorit a revalidar el càrrec, però el camí de l’èxit no és clar. La seva consolidació al Quirinale de San Telmo –aconseguida durant els tres últims anys– produeix, com els somnis de Goya, monstres. Miratges.
Potser el més evident és l’autosuficiència: el president de la Junta no governa sol –sense l’aliança amb Cs i Vox no hauria estat investit mai– però la mecànica de la legislatura, marcada fins fa uns mesos pel suport del partit d’Abascal i l’enfonsament dels seus socis taronges alimenta aquesta falsa impressió. En segon lloc hi ha la incògnita sobre com pot influir en els resultats el creixent malestar social, que s’estén a molts col·lectius –vegeu els aldarulls d’aquest any a Linares i Cadis–. En tercer lloc hi ha l’evolució de la sisena onada de la pandèmia, que coincideix amb l’arrencada de la batalla electoral.
Les eleccions de Castella i Lleó, fixades el 13 de febrer, seran la primera prova per mesurar la direcció del vent i, en cert sentit, poden llegir-se com un missatge de Génova per pressionar San Telmo. No desfaran, però, el nus andalús: el PP podrà consolidar en solitari la majoria obtinguda gràcies a l’aliança amb Cs i Vox? L’anàlisi de l’evolució electoral del partit conservador a Andalusia fa créixer les esperances, però refreda l’entusiasme dels més optimistes. L’últim sondeig de la Junta, fet públic aquesta setmana, atorga al PP un percentatge electoral d’un 35%, 14 punts superior al del 2018 (20,7%).
Sembla una dada excel·lent, però n’hi ha prou amb contextualitzar-la amb els registres anteriors –la sèrie comença el 1982– per adonar-se que Moreno Bonilla està governant amb el suport més baix en quaranta anys i exclusivament per la coincidència de dos factors: ser, malgrat els seus discrets resultats, el candidat primus inter pares de les tres dretes i rebre el suport de les altres dues. L’estimació de vot de la Junta, que sobrevalora Cs per no fer la sensació de partida guanyada i evitar així la mobilització de l’electorat d’esquerres, no concedeix a PP i Cs (ja es presentin en una llista única o per separat) més d’un 40,6% dels vots. Una xifra inferior a la suma (de moment improbable) de les esquerres, que assolirien (en cas de superar la fragmentació en quatre candidatures) un 42,8%. Lluny de la majoria necessària.
Segons aquestes càbales, Moreno Bonilla necessitaria Vox per tornar a ser investit encara que Ciutadans conservés cinc dels vint-i-un diputats que té a la cambra legislativa. La dependència dels d’Abascal, que volen entrar a San Telmo, no és conjuntural, sinó estructural. El problema de fons de Moreno Bonilla no és l’últim terra electoral cert a partir del qual es presentarà a les eleccions, establert en la segona volta de les generals en un 20,8%. La seva incertesa és que, encara que des d’aleshores les seves expectatives siguin millors, en bona part pel transvasament de vots taronges, que és notable però no integral, la seva quota electoral continua per sota del sostre del PP al sud, aconseguit en les autonòmiques del 2012 amb un 41%.
Ara fa deu anys Javier Arenas no va poder governar per un acord entre el PSOE (39,9%) i IU (11,5%), que van articular una majoria alternativa deu punts superior (51,4%). Què passaria ara? Doncs que els vots d’esquerres – segons San Telmo– sumarien un 42,8%. Lleument per sobre de la majoria d’Arenas i de la suma de PP-Cs. L’àrbitre de la situació tornaria a ser Vox, el 10,9% dels quals inclinaria la balança. Un pacte blau i verd restaria llibertat al PP en relació amb la situació actual. Per això el president de la Junta busca amb urgència vots – directes o indirectes (desmobilització)– als graners de l’esquerra més moderada mitjançant una competència agressiva (però circumscrita en el temps) amb Vox. Si no sedueix en sis mesos els electors que li són sociològicament aliens, la seva sort política quedarà, sense cap més remei, en mans dels de Santiago Abascal. ●
Moreno Bonilla necessitaria Vox per ser investit encara que Cs conservés 5 dels 21 diputats