La Vanguardia (Català-1ª edició)
Interior acosta set presos més i Sare reconeix els “avenços”
El 2021 es va acomiadar amb diversos focus de rellevància en relació amb la política penitenciària i la reivindicació entorn dels presos condemnats per terrorisme. D’una banda, Interior va firmar el trasllat de set presos més d’ETA a presons basques, i va tancar un any en què pràcticament s’ha clausurat la política de dispersió vigent durant tres dècades. En paral·lel, els actes convocats per Sare i Etxerat a Pamplona i Arrasate –també en altres localitats– es van celebrar sense incidents i, de fet, van incloure un reconeixement als “avenços” en matèria penitenciària.
Després dels últims trasllats, dels gairebé 200 presos en presons espanyoles i franceses gairebé la meitat són en centres penitenciaris d’Euskadi i Navarra. La situació contrasta amb la de fa un any, quan Andalusia encara era la comunitat amb més presos de la banda terrorista; avui només una desena de reclusos són a més de 400 quilòmetres.
Entre els últims acostaments aprovats per Institucions Penitenciàries i firmats pel ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, hi ha Arkaitz Goikoetxea, que precisament li va fer seguiments per intentar atemptar contra ell quan era jutge de l’Audiència Nacional. El ministre, en tot cas, va assenyalar des de l’inici del seu mandat que la política de dispersió no tenia sentit després del final d’ETA.
El 2021 que es tanca ha estat el de l’impuls definitiu al final d’aquesta política, qualificada per Marlaska com “una política antiterrorista més quan se succeïen els atemptats”. Als actes de Pamplona i Arrasate, polèmics per les seves referències a la situació carcerària d’Henri Parot i per un “brindis per l’any nou” que les víctimes van denunciar com un brindis pels presos, es van reconèixer aquests avenços. “No és petit l’avenç que suposa haver aconseguit moure la llosa d’una política basada en l’allunyament i l’excepcionalitat”, van assenyalar a l’acte de Pamplona. ●
L’any 2021 que s’acaba de tancar ha estat el de l’impuls al final de la dispersió, vigent durant 30 anys