La crisi de les agendes

Sento passió per les agendes. Les agendes de paper, les de debò. La qual cosa té mèrit, perquè estan amenaçades de desaparició. The New York Times imprimia unes inoblidables agendes de taula, que incloïen frases i dibuixos dels seus periodistes i dels seus il·lustradors, però fa gairebé una dècada que va deixar de vendre-les, per la competència de les agendes digitals. The Times s’avança tant a tot que el seu president va arribar a predir que el 2014 ja no hi hauria una edició en paper i després va haver de reconèixer que s’havia equivocat, anunciant que hi hauria edició impresa mentre ho volguessin els seus lectors. De moment, continuen venent prop de 800.000. És el que té el periodisme, controla millor el present que el futur. Però tornant a les agendes, la covid les ha fet entrar en crisi, les de paper i les digitals. Portem dos anys en què no podem fer plans.

Tots hem hagut d’anul·lar àpats, reunions i viatges a causa de la pandèmia. O perquè han pujat els contagis o perquè s’han incrementat les restriccions. El futur no és el que era, i ni tan sols està clar que n’hi hagi.

Els Països Baixos creuen que és possible adaptar-se al futur davant la sensació que el coronavirus ha vingut per quedar-se i caldrà conviure amb les seves mutacions. El Govern de Mark Rutte ha convocat un grup d’experts, que han començat a debatre sobre el trasllat de reunions multitudinàries de les famílies de l’hivern a l’estiu o sobre reservar els grans espectacles per als mesos més calorosos. Els experts estan pensant a proposar d’escurçar les vacances escolars estiuenques i allargar les hivernals, quan el risc de la covid és més alt. I fins i tot creuen que les lligues de futbol s’haurien de disputar entre el març i l’octubre.

El cas és que no hem sabut crear una nova normalitat. Volem continuar vivint com en el passat, però no acabem de torçar el coll al virus. La vacunació ha fet baixar les morts, però no ha aïllat la covid. Ni s’ha generalitzat el teletreball, ni ha canviat el disseny de les ciutats, ni hem reconegut el valor de la ciència, ni s’ha apostat en els pressupostos dels governs per la sanitat. Tot i així, tant de bo el 2022 sigui el del final del malson i el del ressorgiment de les agendes. ●

La covid complica fer plans i als Països Baixos estudien com conviure amb el virus