Aquest any sí, aniré al gimnàs

Escric aquesta columna des del passat, l’any 2021, perquè vostès la llegeixin –si s’hi dignen– el 2022, després d’haver fet els meus propòsits per al nou any. Al tancar la llibreteta amb la llista, em sento com un nàufrag que llança un missatge en una ampolla al meu jo futur o un científic d’aquests que, en comptes d’estar per allò que han d’estar, es diverteixen enviant càpsules a l’espai amb cançons dels Beatles per als marcians.

Què pensarà el meu jo de finals del 2022 quan trobi la llista? Quan vegi que no ha escrit el llibre, que s’ha discutit amb la mare, que no ha anat al metge, que no ha llegit aquells clàssics ni ha après un idioma nou i que continua assumint més feina de la que pot fer? La meva única esperança és que com que els col·legues de la redacció m’han entabanat per inscriure’m a una prova esportiva, almenys hagi complert allò de tornar al gimnàs, on tantes bones estones vaig passar però del qual em vaig anar allunyant (no vas ser tu, no vaig ser jo, va ser la covid). De jove, veia aquells llocs com a temples de l’abominable culte al cos (ho confesso, vaig arribar a pronunciar l’estúpida frase “jo prefereixo llegir un llibre”). Van haver de passar molts anys perquè madurés i veiés com l’esport empodera i té efectes positius que van més enllà del físic.

Per això m’alegra llegir a The Guardian que el trentí Owen Jones, referència del pensament esquerrà, ha fet durant la pandèmia una evolució semblant a la que a mi em va costar una mica més d’una dècada. Les seves raons per tornar al gym van ser pragmàtiques –li havia passat el que a la majoria dels britànics, el pes mitjà dels quals ha augmentat en més de tres quilos l’últim any–. I a mesura que guanyava musculatura, va anar notant els efectes positius en la reducció de l’estrès, i fins i tot es va oblidar dels seus haters a Twitter, tema que abans l’obsessionava.

Jones apunta a la visió clàssica del gimnàs, el lloc que freqüentaven Plató i d’altres i que s’ocupava tant de la instrucció física com de l’espiritual. I indica que menys d’una cinquena part dels inscrits hi van regularment. I és que, en realitat, el més divertit dels propòsits és escriure’ls. I que, el 31 de desembre que ve, puguem repetir-los. ●