La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els murs de la por
La història és una successió de murs. Els romans van construir el mur d’Adrià per protegir la seva colònia britànica de les tribus escoceses. La muralla de Troia va resistir una dècada el setge grec, el de les Lamentacions és l’últim vestigi del primer temple de Jerusalem i lloc sagrat del judaisme, la Gran Muralla xinesa va salvar l’imperi asiàtic dels turcs i els mongols i el de Berlín era una presó comunista. Totes les civilitzacions han construït edificacions per salvaguardar-se d’atacs, ocupacions externes o, fins i tot, per retenir els seus propis ciutadans.
Quan el novembre del 1989 va caure la paret que dividia Berlín, va semblar que s’iniciava un temps nou en què les fronteres es dibuixarien amb mapes en lloc de filats. Però ha passat exactament el contrari. El món més que mai està quarterejat entre tanques, concertines, fossats, càmeres, drons i detectors de persones. Els països es repleguen davant un adversari real o imaginari, construint quilòmetres i quilòmetres de rebuig del desconegut.
A la vora mexicana, els Estats Units es protegeixen dels llatinoamericans, a Ceuta i Melilla els espanyols eviten l’entrada d’africans, a Cisjordània, Israel segrega els palestins, al Sàhara Occidental, el Marroc arracona els sahrauís i aquests dies, Polònia i Letònia s’immunitzen de la dictadura bielorussa rere un mur. Actualment hi ha al món unes setanta divisions físiques per frenar el flux de persones entre països, com a mesura antiterrorista, per salvaguardar territoris, protegir mercats o crear guetos.
En realitat, aquestes barreres són només l’expressió de la por. El pànic d’una societat opulenta incapaç de donar resposta al creixement de la bretxa que separa els que ho tenen tot dels que no tenen res. El neguit de saber que 970 milions de persones malviuen amb un euro al dia i el pànic davant la incertesa de fins quan resistiran la injusta condemna. El repte hauria de ser cauteritzar aquestes ferides, oferir esperança i obrir oportunitats. Fer caure murs en comptes d’aixecar-los perquè, si no, serem els més rics del cementiri. ●