La Raffaella ha estat a casa

Raffaella Carrà no ha marxat mai. Raffaella Carrà ha estat a casa aquesta nit de Cap d’Any, propietària de la televisió avui i sempre. Ha protagonitzat Cachitos (TVE), i ha quedat clar que Raffaella Carrà és un clàssic de l’entreteniment, de la música popular i la festa, heroïna i musa d’una televisió sensual i lliurada a la vida, al ball i a fer bé l’amor. Com diu Guille Milkyway en una entrevista a TVE, aquesta artista era pura veritat. I allò d’ahir a la nit a TVE va ser la canonització de santa Raffaella, i d’ara endavant ja no hi podrà haver més nits de Cap d’Any sense Raffaella Carrà a casa, a la tele, a la pantalla del televisor.

P La popular presentadora de televisió Paz Padilla diu a les amigues que “la vacuna no serveix per a res”. Ho hem vist i sentit tots, gràcies a les xarxes. Paz Padilla deu haver volgut dir, suposo, que, encara que estiguis vacunat, et pots infectar. Sí, estimada Paz, però la vacuna sí que serveix per a una cosa: perquè no et moris. Encara que t’hagis infectat. Repeteix amb mi, Paz: “La vacuna serveix perquè no et moris”. És el que va de res a tot, dos adverbis de grau. Digues “La vacuna no serveix perquè no t’infectis, només serveix perquè no et moris”, i potser salvaràs alguna vida entre els teus admiradors.

I I E E Inside no. 9 és una sèrie (és a Filmin) que agradarà a qui al seu dia li van agradar les sèries The twilight zone o Alfred Hitchcock presents (dels seixanta, i ja clàssiques) i d’Amazing stories, de Spielberg, al seu torn tributària de la primera. Componen Inside no. 9, ara per ara, quatre temporades de nou capítols breus cadascuna (de mitja hora) que expliquen històries autoconclusives, la majoria costumistes i tenyides d’un humor negre demolidor, d’altres de paròdiques i hilarants. Cada capítol és una ostentació narrativa, sempre amb girs sorprenents de guió, i amb experiments narratius variats. Es nota que s’ho han passat bé els creadors i guionistes, Steve Pemberton i Reece Shearsmith, que a més són actors versàtils, cosa que demostren encarnant diferents personatges segons els episodis. El segon de la segona temporada, Los 12 días de Christine, ens demostra com es pot explicar una vida sencera en mitja hora i des de l’últim minut. No dic res més. I que en cada història hi ha un nou. – @amelanovela