La Vanguardia (Català-1ª edició)
CSI: l’edat de ferro
L’enigma dels sacrificis humans de la prehistòria als fangars i els pantans del nord d’Europa
Els germans Emil i Viggo Højgaard es van espantar moltíssim el 6 de maig del 1950, mentre extreien torba per a l’estufa al fangar Bjaldskovdal, a Dinamarca. Després de retirar una capa de material, va emergir un rostre. Estava tan ben conservat que van pensar que era el cos d’un estudiant de qui feia poc que s’havia denunciat la desaparició. I, sí, estaven davant la víctima d’una mort violenta, però molt més antiga del que es podrien haver imaginat mai.
Era un cas per a un CSI, la sèrie que ha popularitzat la sigla de crime scene investigation. Però un CSI de l’edat de ferro. L’home havia mort feia més de 2.400 anys. El cos estava en posició fetal. Portava una gorra de pell lligada sota la barbeta amb una corretja també de pell. Una altra corretja de pell li envoltava la cintura. Ni una peça més. Només una corda de tires de cuir trenada. Un extrem va aparèixer a prop del cap. L’altre estava tensat al voltant del coll. Quan la policia va arribar al lloc va saber que havia de cedir la investigació a antropòlegs i arqueòlegs.
Tollund, el poble més pròxim, va acabar donant nom al descobriment: l’home de Tollund. No era la primera vegada que aquesta torbera escopia un fantasma. La dona d’Elling, el cadàver momificat d’una dona del segle II a.C., hi havia aparegut dotze anys abans, el 1938, a menys de 50 metres. Les seves restes no estaven tan ben conservades, malgrat que encara avui esglaia observar la trena als cabells, que sembla actual, com si s’hagués fet abans-d’ahir.
Tant l’home com la dona van ser possiblement sacrificats pels pobles escandinaus d’aquesta època remota. Tot apunta que van ser immolats en una ofrena ritual als déus de la terra. O potser a l’esperit del pantà, que donava als homes la torba amb què alimentaven el foc. Les mòmies són les peces més famoses de les col·leccions prehistòriques del Museu de Silkeborg. A les seves sales s’hi exposen rèpliques de roba, forns de fosa i altres estris de la primera edat de ferro. Les restes humanes es van conservar tan bé, en especial les d’ell, perquè l’àcid de les torberes té un efecte dessecant i adobador.
No són els únics cossos de l’edat de ferro que han aparegut als pantans del nord d’Europa. Prop d’un centenar han estat trobats des de mitjans del segle passat en altres països, com ara Irlanda, el Regne Unit, Noruega, Suècia i, molt en especial, Alemanya. Si sorprèn veure la cara de l’home de Tollund, què es pot dir del tors d’Old Croghan, trobat el 2013 en un aiguamoll del comtat irlandès d’Offaly. En aquests braços, que semblen una imitació tètrica de la famosíssima obra de l’holandès Maurits Cornelis Escher (les mans que es dibuixen a si mateixes), s’hi aprecien les venes i les empremtes dactilars amb una gran nitidesa.
L’investigador Christian Fischer, director del Museu de Silkeborg, afirma que les vides d’aquestes dones i homes van ser “regals als déus”. Així es titula un dels seus llibres, Tollund man: gift to the gods. El rostre de l’home de Tollund mostra una placidesa inquietant, com si hagués buscat voluntàriament “la
Dos grangers es pensaven que era la víctima d’un crim, i la van encertar, tot i que va passar fa 2.400 anys
Altres cossos de la torbera estan tan ben conservats que fins i tot se’n poden veure les empremtes
placidesa de la mort”, escriu l’arqueòleg.
Era un home adult, d’uns 40 anys. La datació per radiocarboni d’una mostra de cabell de l’home de Tollund revela que podria haver mort al voltant de l’any 350 a.C. Té més de 2.400 anys, però “sembla que està fent la migdiada i que es despertarà en qualsevol moment”, diuen els cartells de l’exposició permanent del museu. Aliè a tot, amb la seva enigmàtica tranquil·litat, ell dorm el seu son etern pels segles dels segles. ●