La Vanguardia (Català-1ª edició)
Per una vegada que Barcelona fa l’esforç
Institucions i sector privat havien fet passos per convertir per fi Barcelona en una destinació de cultura per Nadal, però s’hi va interposar l’òmicron i la festa s’ha hagut de celebrar en família. No queda més remei que tornar a intentar-ho
Els debats recurrents sobre el pessebre de la plaça de Sant Jaume o sobre els watts dels llums de Nadal sovint han eclipsat una qüestió més rellevant: què ofereix Barcelona que no ofereixin altres ciutats a les desenes de milers de turistes que estan disposats a viatjar per Europa per veure un bon espectacle cultural per Cap d’Any? No deixa de ser curiós que una ciutat que s’ha desindustrialitzat, que es descapitalitza per moments i que depèn en extrem del turisme a granel s’hagi desentès durant tant de temps del visitant cultural, objecte de desig de tota capital com cal.
Tot i això, gràcies a una sèrie d’iniciatives afortunades en l’àmbit públic i privat, aquest Nadal havia de marcar un punt d’inflexió en aquesta qüestió. Fins que va comparèixer l’òmicron i els viatges van caure sota mínims i van deixar aquesta oferta renovada principalment per al consum local.
Per començar, el Liceu ha aconseguit estendre aquest 2021-2022 la programació d’espectacles propis fins a les mateixes portes de Cap d’Any: el 30 de desembre, amb la representació d’El Trencanous, de Kader Belarbi, a càrrec del Ballet del Théâtre du Capitole de Toulouse, muntatge que es repeteix el dia 2.
Altres anys el Gran Teatre es limitava a llogar espais a orquestres que, malgrat tenir bons professionals, en conjunt disten de formar part de l’elit europea. Aquest any també hi haurà representacions d’aquesta mena, igual que al Palau de la Música i L’Auditori, però almenys s’ha programat en dies molt pròxims al Cap d’Any un ballet amb el segell Liceu.
En aquesta mateixa època de l’any L’Auditori també aporta concerts de la Banda Municipal i de la Jove Orquestra Nacional, i el Palau, actuacions de Carlos Núñez (en el marc del Festival Mil·lenni) i de l’Orquestra Simfònica del Vallès.
Que el Gran Teatre hagi fet aquest pas és significatiu, perquè les òperes són una referència del turisme cultural, com saben a París, Londres, Berlín o Milà, però també a Lió, Montpeller o Roma.
No es pot dir que l’Ajuntament no hagi sumat aquesta vegada. El seu festival de Nadal, més enllà d’atendre la tradició, s’ha aliat amb operadors de prestigi per oferir una programació a l’altura del que s’espera de Barcelona. Així, en música s’ha col·laborat amb el Sónar, el Primavera Sound, el Cruïlla, l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna, el Taller de Músics i el Conservatori del Liceu.
En el mateix paquet, els Domestic Data Streamers han aplicat a Nadal el seu model d’experiència interactiva basada en les dades. I Núria Giménez Lorang i el quintet Seward han recercat en la memòria col·lectiva en el seu projecte cinematogràfic Tants Nadals.
Si no arriba a ser per l’òmicron, el visitant també hauria trobat una bona oferta d’exposicions als museus i una programació teatral amb musicals, un reclam per a turistes que no sempre entenen les llengües pròpies. Al final, de fora n’han arribat pocs, però sembla que els museus estiguin freqüentats i l’assistència de públic barceloní al teatre és raonablement bona. I ho seria més si no s’hagués aplicat una restricció d’aforaments que no és fàcil de justificar en un àmbit en què tothom fa servir mascareta.
Un atractiu de nova generació, també utilitzable en la promoció exterior, és la creació de paisatges de llum en entorns
És difícil d’entendre com la ciutat s’ha desentès tant de temps del turisme cultural de Cap d’Any
històrics. Els espectacles de llum i so del Recinte Modernista de Sant Pau i dels jardins del palau de Pedralbes són un èxit rotund, amb funcions prorrogades per després de Reis. I la Sagrada Família ha donat rang internacional a aquests senyals que emet la ciutat amb la nova estrella il·luminada, que ha aparegut als mitjans de tot el món.
El Nadal barceloní encara no és homologable al d’altres ciutats competidores, però es comencen a retallar les diferències. Calen més jardins il·luminats, més música al carrer, més teatre musical, menys covid... I, algun dia, grans concerts el 31 de desembre i l’1 de gener al Liceu.