Innocentada

Com er oprano i no morir en l’intent. L’òpera i le eve tragèdie . Concert d’Any No

ntèrpret M. De Miguel, soprano. Banda Municipal de Barcelona irecci J. R. Pascual-Vilaplana Lloc i data L’Auditori (30/XII/2021)

Sense ser 28 de desembre, l’últim concert del 2021 a l’Auditori de Barcelona va semblar una solemne innocentada. Una pantalla gran de fons amb vídeos i l’aparició de la soprano basca, Miren de Miguel, amb micro ja va donar pistes dels que podia passar en un recital no apte per a gent sense sentit de l’humor. De Miguel va demostrar carisma escènic i un sentit de l’humor “de Bilbao”. Va interpretar monòlegs entre les deu àries que va cantar, en què va combinar Händel, Vivaldi, Verdi, Bizet, Puccini o Bernstein, amb perspicaç facilitat i l’entregada complicitat del director Pascual-Vilaplana.

Apreciar una veu lírica amb un micro ratlla l’abstracte perquè per molt bé que estigui microfonat, els sons metàl·lics, la pèrdua de color, timbre i l’emissió natural es dilueixen completament. Amb tot, De Miguel va demostrar versatilitat, registre i expressió, encara que la veu sonés estrident més d’una vegada: Glitter and be gay, desafinada o amb un vibrato metàl·lic remarcat pel micro. El millor va ser el final amb : I dreamed a dream de Les Misérables. L’humor dels diàlegs va vorejar el traç gruixut, tot i que cal reconèixer que l’encreuament reeixit d’una Lina Morgan “de Bilbao” amb una aroma de Mary Santpere, va funcionar i va fer riure el públic nombrós.

La Banda va lluir efectius, amb virtuoses frases del clarinet Àngel Errea, l’oboè de Pilar Bosc o el fagot de Daniel Ortuño, per citar-ne alguns. Pascual -Vilaplana va dirigir amb vigor, en excés al Preludi a l’acte II d’Un ballo in maschera de Verdi, en què va vorejar la saturació del so i l’atropellament rítmic, però es va rescabalar amb Processó d’Elsa a la catedral o la marxa nupcial de Lohengrin de Wagner. El vigor del so dels metalls, la flexibilitat de les fustes i una dinàmica construïda amb cura van obtenir l’ovació de la vetllada.

Públic dret i gran bis final amb la Banda tocant la Marxa Radetzky amb les palmes d’una sala festiva i esvalotada per confirmar que la “innocentada” va agradar i molt el respectable. ●