La Vanguardia (Català-1ª edició)
Més tensió entre la Xina i els EUA
Xi es consolida, Trump torna i Taiwan perilla. Biden tindrà un 2022 complicat, i el món depèn de com el resolgui
La competència entre la Xina i els Estats Units s’intensificarà el 2022. És inevitable. Les grans potències no tenen cap altra manera de relacionar-se. No existeix un fòrum internacional vàlid per dirimir les seves diferències. El món dels equilibris ha estat el més segur al llarg de la història, però no sembla que la Xina i els Estats Units estiguin negociant una entesa al Pacífic. Al contrari, les espases estan i continuaran alçades.
El president Xi ha promès no traslladar a la següent generació el repte de recuperar Taiwan i reunificar el país. Calcula que pot sortir-ne airós. Aquesta pugna és molt més que una disputa territorial. És la peça clau que la Xina necessita per controlar el Pacífic i ser la nació més poderosa del món. El seu PIB equival al 70% del dels Estats Units i, gràcies al seu domini de la intel·ligència artificial, les connexions 5G i la ciberseguretat, Xi espera equiparar-lo en la pròxima dècada.
Al segle XX, els Estats Units van derrotar els quatre grans poders que van amenaçar la seva hegemonia: l’Alemanya imperial de la Primera Guerra Mundial, l’imperi japonès, l’Alemanya nazi i la Unió Soviètica. La Xina representa ara una amenaça encara més gran i no està clar com el president Joe Biden hi farà front.
La millor estratègia dels Estats Units és la dissuasió, una presència militar massiva a la regió del Pacífic que faci dubtar la Xina dels beneficis d’ atacar Taiwan. Biden reforça aquesta posició militar amb una aliança de nacions democràtiques contra les autocràcies.
No està clar, tot i això, que sigui suficient. La sortida caòtica de l’Afganistan, la derrota en aquesta guerra innecessària, pesa com una llosa. Té conseqüències psicològiques sobre la població i l’Administració. No sembla que la Casa Blanca pugui comptar amb prou suport popular per defensar Taiwan.
Xi, en tot cas, pot aparcar la invasió. Té tants o més problemes a casa com Biden. La pandèmia, el tancament de fronteres, la disrupció de les cadenes globals de subministraments, l’obliguen a reforçar el consum intern, a créixer cap a dins més que cap a fora.
Xi, a més, té pressa. La baixa natalitat i l’augment de l’esperança de vida com a conseqüència del progrés econòmic són un gran llast. Falten nens i falten recursos per atendre els grans. També falten ingressos fiscals. L’Estat no recapta el necessari i tem endeutar-se en excés. L’austeritat s’imposa. De sobte ja no hi ha tants diners per invertir fora, per continuar construint la nova ruta de la seda, el cinturó d’infraestructures que ha de ser la base d’un nou ordre multipolar.
Biden també té pressa. La minoria republicana li posa molts pals a les rodes. El desgast parlamentari és enorme i encara ho serà més en aquest 2022. Les iniciatives que no tiri endavant abans de les eleccions legislatives del novembre difícilment veuran la llum després. És molt probable que els demòcrates perdin el control de la Cambra de Representants. Encara que guanyin en vots, poden perdre en escons.
La democràcia dels Estats Units és avui molt injusta i disfuncional per a alegria de Xi, que es frega les mans veient l’estabilitat del seu sistema autoritari. A la tardor, és molt probable que el Partit Comunista li concedeixi un tercer mandat, un fet sense precedents. Fa deu anys que és en el poder i ningú no li farà ombra en el pròxim congrés.
L’ombra de Trump, d’altra banda, es torna a allargar. Els republicans sembla que el volen a ell més que no a la democràcia mateixa. Han manipulat les circumscripcions electorals per afavorir els seus candidats i dificultaran el vot dels demòcrates allà on la campanya sigui més disputada. Poden fer-ho a partir dels parlaments estatals que controlen i on passen lleis antidemocràtiques. A Geòrgia, per exemple, s’impedeix de donar aigua a les persones que fan cua per votar.
El declivi de la democràcia dels Estats Units, la debilitat de Biden i la consolidació de Xi, les dificultats econòmiques a què tots dos s’enfronten, la pugna decisiva per Taiwan i pel domini de la intel·ligència artificial tensaran les costures del món el 2022. ●