La Vanguardia (Català-1ª edició)
La resistent Espanya es juga la paciència social
Espanya té posades les bases de la recuperació, però ara tot depèn del fred vent del món
L’any que ara comença hauria de ser el de la recuperació, però el 2022 arrenca com una caixa tancada. Veurem què surt del seu interior.
Vacunat més del 80% de la població, desplegada la protecció infantil i en marxa la tercera dosi de reforç per a la població adulta, podem afirmar que Espanya és un dels països del món més ben protegits contra la covid amb els mitjans farmacèutics avui a l’abast de la humanitat. Si les pastilles que estan a punt de ser autoritzades a escala europea funcionen, Espanya disposarà d’un paraigua excepcional.
La campanya de vacunació ha estat un èxit del servei públic de salut, de manera que els moviments antivacunes han assolit entre nosaltres menor intensitat que en altres països europeus com França, Itàlia i Alemanya, en les quals han arribat a propiciar situacions de violència amb amenaces de mort a responsables polítics rellevants. La violència verbal del debat polític espanyol, especialment manifesta en el Congrés dels Diputats, no ha declinat en aquesta direcció, malgrat que alguns aventurers ho han intentat.
Durant els dos últims anys, la societat espanyola ha donat grans mostres de maduresa cívica i de disciplina social. Els mecanismes de protecció han funcionat raonablement bé, especialment els expedients de regulació temporal d’ocupació, sense els quals s’hauria produït una veritable hecatombe social. Els ciutadans han aguantat estoicament les restriccions, refugiant-se en una prudent paciència que no ha derivat en grans psicodrames, malgrat les astracanades d’alguns mitjans de comunicació. Les eleccions autonòmiques a Madrid van evidenciar un batec de protesta contra les restriccions, però no es van desbordar les aigües del Manzanares. L’esquerra va saber en aquelles eleccions que no té controlada la situació encara que el BOE estigui ara a les seves mans. D’aquell remolí va sorgir una nova figura de la dreta espanyola, cada vegada més impacient.
Malgrat el gran soroll que emet el combat polític, les enquestes mostren una notable estabilitat de fons, si prenem com a referència les eleccions generals del 2019. Han passat dos anys i la societat encara està a veure què passa. Si l’horitzó de recuperació es trenqués aquest any 2022, entraríem veritablement en terra incògnita.
Control de l’epidèmia. Fons europeus a dojo. Estabilitat en la Unió Europea després de les eleccions presidencials a França. Un bon estiu amb la indústria turística a tota màquina. Plena reactivació de l’economia en el segon semestre del 2022. Aquest és el programa de màxims a què aspira la coalició governant per enfocar el cicle electoral del 2023. Si les coses es moguessin en aquesta direcció, Pedro Sánchez podria aprofitar l’slot de les eleccions andaluses per anticipar les generals.
Però el 2022 comença amb un espès banc de boira. Una altra vegada boira. La variant òmicron al galop, el gas i l’electricitat al galop, la inflació al galop, i Rússia acumulant tropes a la frontera amb Ucraïna. Potser el futur d’Espanya es jugui a Kíev. ●