La Vanguardia (Català-1ª edició)
El repertori de cures se sofistica
Entre els fàrmacs que es volen aprovar aquest any hi ha teràpies gèniques i immunoteràpies, tècniques de la medicina més avançada
La covid ha requerit prioritat en la medicina i la indústria farmacèutica els últims dos anys. Ha suposat un esforç afegit, perquè el món ha continuat emmalaltint a més d’altres patologies. I la investigació sobre elles continua molt activa.
Davant l’inici de cada any, els analistes del sector farmacèutic i els laboratoris revisen què hi ha als pipelines, quins nous fàrmacs s’assagen i preveuen comercialitzar, quin apunta a blockbuster ( el supervendes que generi 1.000 milions de dòlars anuals). Són previsions dirigides al mercat borsari i a potencials inversors més que als futurs usuaris, però orienten sobre quins tractaments podrien canviar l’atenció d’alguna patologia.
Per a aquest 2022 hi ha molts fàrmacs a les rampes de llançament. Només el portal Pharma Intelligence recollia 80 possibles presentacions prometedores entre finals del 2021 i aquest any. Les agències de medicaments d’Europa (EMA) i EUA (FDA) aproven mig centenar de fàrmacs nous a l’any, però n’hi ha altres d’aprovats que es modifiquen o reben l’aval per a una altra patologia.
Un camp capdavanter i el més prolífic és l’oncologia. Però en d’altres despunten, per exemple, tractaments contra l’hemofília o un contra la depressió major i la postpart (zuranolona). Altres fonts destaquen fàrmacs amb bones perspectives contra la psoriasi, la malaltia de Crohn i la colitis ulcerosa intestinal, la degeneració macular humida de l’ull, la diabetis 2 o el dolor. O un que competirà amb la PrEP Truvada, la píndola per evitar la infecció per VIH-sida.
Molts dels nous tractaments actuals es basen en la teràpia gènica i la immunoteràpia, explica Jordi Surrallés, director de l’Institut de Recerca de l’hospital de Sant Pau de Barcelona. Aquest genetista i investigador avança que “en aquests següents cinc o deu anys hi haurà un boom d’aquestes teràpies avançades (en els últims anys ja se n’han aprovat algunes) perquè hi ha molts assajos que derivaran en un nou repertori de tractaments”.
Entre els fàrmacs que s’esperen hi ha dues teràpies gèniques de Pfizer i UniQure contra l’hemofília o nous anticossos monoclonals contra l’asma, el càncer i en oftalmologia.
La teràpia gènica busca corregir un gen alterat o una mutació que causa la patologia. S’aconsegueix extraient cèl·lules del pacient, corregint el gen i reimplantant-les-hi o introduint al seu cos el gen sa –fabricat al laboratori, còpia del que no funciona–, usualment, mitjançant un virus desactivat. Sembla simple, però és una teràpia sofisticada, possible només pel coneixement cel·lular i genètic.
És similar a les vacunes de la covid d’ARNm de Pfizer i Moderna, que inoculen al cos material genètic que codifica la proteïna S del virus, perquè el sistema immune produeixi anticossos que protegeixin davant la infecció. L’èxit d’aquestes vacunes impulsarà el camp en què ja treballava Moderna. En la mateixa línia, s’investiguen vacunes contra el VIH, la malària o la grip.
Les teràpies gèniques van començar per les malalties rares, però ja se n’estudien per a altres de més comunes. S’hi treballa en moltes a Catalunya i Espanya.
A l’alça, sobretot en oncologia, hi ha també la immunoteràpia, com les CART, teràpies cel·lulars en què es modifiquen limfòcits T del sistema immunitari del pacient per fer-los més eficaços contra les cèl·lules cancerígenes. Sant Pau lidera una CART contra limfomes, i el Clínic n’ha desenvolupat una contra el mieloma múltiple.
De la mateixa manera, les teràpies amb anticossos monoclonals són proteïnes creades al laboratori perquè actuïn com els anticossos naturals contra cèl·lules de tumors. S’utilitzen i assagen en oncologia, però s’han estès a la covid o al fàrmac contra l’alzheimer (aducanumab), aprovat el 2021 als EUA enmig de polèmiques sobre si és eficaç, però que és seguit per d’altres.
L’oncologia avança a més amb fàrmacs dirigits, creats per a tumors amb determinat perfil genètic, explica Surrallés. O en les teràpies agnòstiques, afegeix, en què els fàrmacs amb diana genètica poden tractar igual un tumor al pàncrees que a la mama, mentre responguin a aquell perfil genètic. ●