La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els cignes negres de la inflació
L’alça de l’energia i els colls d’ampolla a la cadena de subministraments disparen els preus i són la principal amenaça per a la recuperació
Transitòria” és la paraula clau. El president de la Reserva Federal dels Estats Units, Jerome Powell, admetia a primers de desembre que l’adjectiu li semblava ja poc apropiat per referir-se a la inflació i anunciava un canvi de política. Amb una taxa d’inflació disparada al 6,8% (al novembre) i totes les dades apuntant a una recuperació sòlida, el banc central dels EUA s’encamina a una pujada dels tipus d’interès en el 2022 per frenar una alça dels preus que amenaça de convertir-se en el principal problema econòmic de l’any. Sempre que les noves restriccions per la covid no ho malmetin tot.
Per a Christine Lagarde, presidenta del Banc Central Europeu, “transitòria” continua sent el millor qualificatiu. El BCE espera que la inflació a l’eurozona tanqui el 2021 al 2,6% i pugi el 2022 fins al 3,2%, però manté que començarà a baixar en la segona meitat de l’any per situar-se per sota del 2% el 2023. En conseqüència, Lagarde no pujarà els tipus d’interès i la retirada d’estímuls es farà amb molta cautela davant els dubtes que planteja la nova onada de la pandèmia, l’aparició de la variant òmicron i les restriccions imposades ja per alguns estats.
“Transitoria” és també la paraula clau per a Núria Mas, consellera del Banc d’Espanya i professora de l’IESE. “És probable que la inflació es mantingui elevada en els propers mesos, perquè tant els problemes a la cadena de subministraments com la crisi energètica estan sent més persistents del que pensàvem”, admet. “Però l’important és que la inflació subjacent (que exclou els components més volàtils, els preus energètics i dels aliments no elaborats) es manté per sota del 2%. Els preus continuaran alts en els propers mesos, però es desacceleraran a partir de mitjans del 2022. Hauria de produir-se un canvi molt fort per revertir aquesta tendència, i jo no ho veig”, afegeix. Les últimes projeccions del Banc d’Espanya apunten a una inflació del 3% el 2021 i del 3,7% el 2022, per tornar a situar-se per sota del 2% el 2023, com al conjunt de la zona euro.
Què ens ha portat a aquest fort increment dels preus? “La tempesta perfecta”, resumeix Josep Oliver, catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). D’una banda, el fort augment de la demanda una vegada aixecades les restriccions davant les primeres onades de la covid va provocar un augment de preus de les matèries primeres que va empitjorar amb els colls d’ampolla a la cadena de subministraments.
Per una altra banda, el mercat de l’energia s’ha vist sacsejat per decisions que han disparat els preus del gas i, de retruc, de l’electricitat. “La Unió Europea ha fet una aposta clara per la transició energètica, per descarbonitzar, però la reducció d’emissions té un preu, perquè afecta a la capacitat de negociació europea amb els seus proveïdors”, assenyala Oliver. S’hi suma que les reserves de gas estan en el seu moment més baix dels últims anys. També, que a la UE el preu de l’electricitat es fixa partint del preu més alt, en aquest cas, el del gas. I la tensió amb Rússia a l’Ucraïna, finalment, bloqueja l’obertura del nou gasoducte Nord Stream 2, que contribuiria a portar els preus a la baixa.
En qualsevol cas, si la geopolítica no es complica, a Ucraïna o a qualsevol altre punt calent del planeta, “les forces de fons haurien de portar-nos de tornada a taxes d’inflació del 2% com les registrades els últims 20 anys a l’eurozona”, conclou Oliver. La globalització, el canvi tecnològic i l’envelliment de la població segueixen aquí, tres condicionants que des de fa anys pressionen els preus a la baixa amb força.
Què es pot torçar? Núria Mas també considera que “no hi ha elements estructurals per a una inflació alta persistent”, però adverteix contra pujades salarials importants que tindrien efectes de segona ronda. Josep Oliver, per la seva part, apunta que “el pitjor seria entrar en una espiral de costos”, per la qual cosa reclama prudència als sindicats, que ja han anunciat la seva intenció de lluitar per mantenir el poder adquisitiu dels salaris. “Com a
La tensió amb Rússia a Ucraïna és una de les incerteses que pressionen a l’alça el preu de l’energia
país –conclou el catedràtic d’Economia Aplicada de la UAB– hauríem de ser capaços d’acceptar una pèrdua transitòria de poder adquisitiu ara que seria compensable en el futur”. És l’esperit dels Pactes de la Moncloa del 1977, quan després de la crisi del petroli i en plena transició política la inflació va assolir a Espanya ni més ni menys que el 35%. Els sindicats van pactar llavors aquesta pèrdua de poder adquisitiu.
De moment, els treballadors del mateix BCE reclamen de cara a l’any que ve un augment de salaris del 5%. ●