La Vanguardia (Català-1ª edició)
Phileas Fogg ja no faria la volta al món en 80 dies
Els hàbits han canviat: els desitjos de viatjar perviuen, però veurem desplaçaments més curts
La interacció social i el moviment de persones han estat en l’epicentre de les restriccions per contenir la pandèmia, amb especial impacte en dos dels motors econòmics del país: el comerç i el turisme. Abans de la covid aquests sectors sumaven gairebé una quarta part del PIB espanyol. Ara, després de gairebé 24 mesos que han inclòs tancament de fronteres, confinaments, límits perimetrals i aforament en botigues, quarantenes per a viatgers i tests obligatoris, la seva aportació s’ha reduït de forma considerable. El nivell de compra no recuperarà les xifres prepandèmia fins ben entrat el 2023, segons les últimes estimacions de BBVA Researh, mentre que la patronal Exceltur calcula que el 2021 tancarà amb un PIB turístic un 44% inferior al del 2019, any en què Espanya va batre rècord de visitants estrangers, amb un total de 80 milions de persones.
A la caiguda del pes econòmic li acompanya una transformació accelerada i obligada dels hàbits turístics i de compra. Les persones viatgen ara menys i a llocs més propers, amb una preferència més gran pels entorns naturals i poc massificats, destaca José Antonio Donaire, professor de la facultat de Turisme de la Universitat de Girona. Els nous requisits per travessar fronteres –l’associació de companyies aèries IATA ha calculat més de mil normes diferents a tot el món– i la incertesa pel virus han potenciat el turisme domèstic a Espanya. Visitar l’estranger és avui dia més complicat i arriscat que fa dos anys i fer la volta al món, amb les estrictes quarantenes que imposen països com la Xina, podria portar més dels vuitanta dies que va necessitar Phileas Fogg per completar el seu periple.
Així les coses, són els turistes nacionals els que han salvat l’últim estiu de l’hecatombe, amb xifres mai vistes i destinacions que fins i tot han millorat els registres del 2019 gràcies a l’estiuejant autòcton, com el nord d’Espanya, zones rurals o la costa d’Andalusia. Ara bé, el turisme nacional té uns efectes econòmics molt diferents del de l’estranger, assenyala Donaire. Catalunya, per exemple, ingressava abans de la covid deu vegades més pels visitants internacionals que pels domèstics. El model turístic que ha imperat fins ara, doncs, resulta molt difícil de mantenir si els fluxos de viatgers es mantenen en aquesta proporció.
Les prediccions sobre què ocorrerà amb el turisme a partir d’ara són, en tot cas, contradictòries. El grup d’experts que treballa en l’Organització Mundial del Turisme es divideix entre dues hipòtesis. La primera es basa en la teoria del xoc. Segons aquesta, les persones assumiran que viatjar és perillós i optaran per no moure’s gaire lluny. A més, el transport i l’allotjament s’encariran per efecte de la concentració empresarial i la reducció de l’oferta. En aquest escenari, viatjar fora es convertiria en una activitat d’aventurers o de rics.
La segona hipòtesi és la del pèndol. Després d’una època de contenció obligatòria, es produirà una explosió turística i lúdica. “És possible que vegem alguna cosa de les dues i que la diferenciació vingui segons trams d’edat”, considera Donaire. D’una banda, els joves, amb menys risc d’emmalaltir i una predisposició més gran al viatge; i per un altre, els sèniors, més cauts en l’elecció de les seves destinacions. El que sí perviurà, coincideixen tots els estudis i projeccions, és el desig de viatjar i descobrir nous contextos, encara que siguin més a prop de casa.
Al sector comercial ocorre una cosa semblant. La pandèmia i les seves limitacions ha impulsat el comerç en línia, però aquest no reemplaçarà ni de bon tros la botiga física, subratlla Daniela Isea, responsable d’investigació de la consultora Nielsen. Els estudis d’hàbits que ha realitzat apunten que la tecnologia té més presència i quota de mercat en la compra, però les persones la utilitzen com un suport, no com un substitut. “Anem cap a un model híbrid”, afirma Isea, en el qual utilitzarem l’online per estalviar temps quan el necessitem o obtenir informació, però l’impuls d’anar a les botigues i interactuar presencialment perviurà. ●