La Vanguardia (Català-1ª edició)
El món ‘cripto’ entra en la maduresa
La cadena de blocs i els actius encriptats han arribat per quedar-se; el repte és regular un potencial enorme
El món cripto basat en la cadena de blocs o blockchain, des de criptomonedes (bitcoin), passant per obres d’arts digitals (NFT) fins a finances descentralitzades (transaccions financeres sense intermediaris o DeFi), ha arribat per quedar-se. I el 2022 haurà d’entrar en la maduresa.
Mitjançant aquesta tecnologia, que proporciona una base de dades encriptada, es crea un registre virtual i compartit on anotar transaccions sense passar per agents externs com els estats o els bancs. D’aquí neix el bitcoin. Un avenç que ha portat canvis i reptes que es plasmaran en els pròxims mesos. Així es desprèn de l’última European Blockchain Convention a Barcelona. En les sessions es va veure un nombrós i creixent grup d’exbanquers d’inversió que s’està passant al món dels criptoactius: hi ha potencial de negoci.
Radoslav Albrecht, fundador de Bitbond, creu que en el futur utilitzarem el blockchain “per demostrar la propietat i l’autenticitat d’actius, objectes o documents, des de les gemmes fins al carnet de conduir”. En aquest sentit, Patrick Heusser, director d’operacions de Crypto Finance, afirma que s’està produint una mutació cultural.“Per primera vegada hi ha una generació que vol assumir la responsabilitat de les seves finances sense passar pel gestor del seu banc”, assenyala.
Però aquesta inclusió financera més gran també suposa riscos. N’hi ha prou amb llegir el recent post d’Andrew Thurman al portal de referència Coin Desk, on va escriure: “Pot ser que les finances descentralitzades siguin un esquema Ponzi [un frau]. A qui li importa? Els diners entren a les butxaques”.
Per això, ha arribat el moment d’establir algun tipus de regulació. Hi ha estats com El Salvador que han optat per donar valor legal al bitcoin i d’altres com la Xina que ho han prohibit per mantenir el control de capitals. Per la seva banda, diversos bancs centrals estan estudiant introduir divises digitals, per defensar el seu territori. La Comissió té a les seves mans la proposta de Regulació de Mercats de Criptoactivos (MiCA), davant el perill que els actius virtuals no regulats obrin la porta al diner negre i el finançament del terrorisme. Podria veure la llum a finals d’aquest any o més probablement el 2023.
Segons Roberto Machado, director general de Cybavo, “per evitar les bretxes de ciberseguretat, cal trobar maneres de salvaguardar la clau digital, com protegir-se de les pèrdues d’actius i com assegurar-se que els diners no siguin procedents de blanqueig”. Segons Jean-Baptiste
Graftieaux, director de Bitstamp, la regulació passarà per establir un sistema de llicències per operar i establir identificacions.
Una cosa que ja és en part possible amb els NFT. Segons Clyde & Co, el seu mercat ja supera els 2.000 milions d’euros i pujant. Parlem d’un codi informàtic únic i insubstituïble. Per això és popular per assignar la propietat d’obres d’arts digitals. L’exemple són els 10.000 cryptopunks, uns ninots anomenats Warhols digitals. El 2017 cotitzaven 1.000 euros. El 2021 es va superar el milió.
En tot cas, per a Laurent Marochini, director d’innovació de Société Generale, cal bastir ponts entre els dos mons. “Podré tenir els diners de tornada al cap de dues setmanes en cas d’estafa amb les finances descentralitzades? Això encara no és possible. Es necessita claredat i també simplificació, per impulsar-ne un ús massiu. A més, la volatilitat extrema dels actius és perillosa per a l’estabilitat del sistema”.
“Les finances que naixeran amb el blockchain seran més una evolució que una revolució”, opina Sergei Kuinz, fundador de la firma de 1Inch. “Però abans del 2030 no veurem passos endavant per a la implantació de les empreses al món cripto, les companyies encara estan en una fase de digitalització”, recorda.
Una vegada Bill Gates va dir que més que bancs es necessiten serveis bancaris. Kim Schneider, especialista blockchain de Rabobank, admet que, després del boom dels criptoactius, “estem perdent clients”. “A Holanda hi ha més d’un milió de persones invertint en criptomonedes sense passar pels seus bancs de confiança. Però molts no se senten segurs”. El 2022 arribarà la integració entre el virtual i el real? ●