Què serà el següent?

Canvi climàtic, nous mitjans de transport o millor qualitat de vida, entre les 22 prioritats del 2022

La sorprenent rapidesa amb què s’han desenvolupat i desplegat les vacunes contra el coronavirus ha estat un recordatori del poder de la ciència i la tecnologia per canviar el món. Per més que fes l’efecte que les vacunes basades en la innovadora tecnologia de l’ARN missatger es creaven gairebé per art d’encantament, el cert és que estan basades en decennis d’investigació que es remunten fins a la dècada del 1970. Com sol dir-se en el sector tecnològic, fan falta molts anys per crear un èxit de la nit al dia. Què més pot estar a punt d’aparèixer? Presentem a continuació 22 tecnologies naixents que val la pena no perdre de vista el 2022.

1EOENGINYERIA SOLAR

Sembla d’una simplicitat infantil. Si el món s’escalfa massa, per què no oferir-li una mica d’ombra? Se sap que la pols i la cendra alliberades pels volcans a l’atmosfera superior tenen un efecte de refredament: l’erupció del Pinatubo el 1991 va refredar el planeta 0,5°C durant quatre anys. La geoenginyeria solar, també coneguda com a gestió de la radiació solar, faria el mateix de manera deliberada.

Es tracta d’un tema molt polèmic. Funcionarà? Com afectarà el règim de precipitacions i els patrons climàtics? I no soscavarà els esforços per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle? Els intents de posar a prova la idea s’enfronten a una ferotge oposició per part de polítics i activistes. Tot i això, el 2022, un grup de la Universitat de Harvard espera realitzar un experiment moltes vegades postergat anomenat Scopex. La prova consisteix a llançar a l’estratosfera un globus per alliberar dos quilos de material (probablement carbonat de calci) i després mesurar com es dissipa, reacciona i dispersa l’energia solar.

Els seus defensors afirmen que és important comprendre la tècnica, per si és necessària perquè el món guanyi temps en la cursa per la reducció d’emissions. El grup de Harvard ha creat un equip d’assessors independents per estudiar les ramificacions morals i polítiques. Tant si la prova continua endavant com si no, s’ha d’esperar que susciti polèmica.

BOMBES DE CALOR

Mantenir els edificis calents a l’hivern representa una quarta part del consum energètic mundial. La major part de la calefacció procedeix de la crema de carbó, gas o petroli. Si el món vol complir els seus objectius en matèria de canvi climàtic, la situació ha de canviar. L’alternativa més prometedora és l’ús de bombes de calor; en essència, frigorífics que funcionen al revés.

En lloc de refredar un espai traient la calor, el que es proposen aquelles bombes és escalfar-lo fent entrar la calor de fora. Atès que es limiten a desplaçar la calor d’un lloc a un altre, poden ser molt eficients: per cada quilowatt d’electricitat consumit, les bombes de calor poden subministrar tres quilowatts de calor, la qual cosa les fa més barates que els radiadors elèctrics. I, quan funcionen al revés, refreden la casa en comptes d’escalfar-la.

La companyia Gradient, amb seu a San Francisco, ofereix bombes de calor capaces de proporcionar calefacció i també refrigeració. Els seus aparells, discrets i amb forma d’alforja, poden muntar-se a les finestres, com els actuals aparells d’aire condicionat; sortiran a la venda el 2022.

A IONS RO LSA S ER IDROGEN

Electrificar automòbils és una cosa, però els avions són un altre tema. Les bateries només són capaces d’alimentar avions petits i en vols curts. Seria possible utilitzar l’electricitat de les piles de combustible d’hidrogen, que només expulsen aigua? Entre els avions de passatgers amb piles de combustible d’hidrogen amb què es faran proves el 2022 figura un biplaça que s’està construint a la Universitat Tecnològica de Delft (Països Baixos). ZeroAvia, amb seu a Califòrnia, té previst completar les proves d’un avió de 20 places i tenir a finals d’any el seu sistema de propulsió per hidrogen a punt per a la certificació. Universal Hydrogen, també de Califòrnia, espera que el seu avió de 40 places s’enlairi al setembre.

CA RA A RIA DIREC A

El diòxid de carboni a l’atmosfera provoca un escalfament global. Per què no aspirarlo amb màquines?

Diverses empreses emergents es dediquen a una tecnologia que fa justament això, la captura aèria directa (CAD). El 2022, la companyia canadenca Carbon Engineering començarà a construir a Texas la instal·lació més gran de CAD del món; serà capaç de capturar un milió de tones de CO a l’any. ClimeWorks, una firma suïssa, va obrir el 2021 a Islàndia una planta de CAD que enterra el CO capturat en forma mineral a un ritme de 4.000 tones a l’any. La companyia nord-americana Global Thermostat té dues plantes pilot. El CAD podria ser crucial en la lluita contra el canvi climàtic. Ja està en marxa la cursa per abaixar els costos i escalar la tecnologia.

2 AGRIC L RA ER ICAL

Creix un nou tipus d’agricultura. Les granges verticals conreen plantes en safates apilades en un entorn tancat i controlat. Una il·luminació led eficient ha abaratit el procés, tot i que els costos energètics continuen sent una càrrega. Les granges verticals es poden situar a prop dels clients, fet que redueix el cost de transport i les emissions. L’ús d’aigua es minimitza; i els insectes es tenen a ratlla, de manera que no són necessaris pesticides.

A la Gran Bretanya, Jones Food Company obrirà el 2022 la granja vertical més gran del món, amb 13.750 metres quadrats. La companyia nord-americana AeroFarms obrirà la seva granja vertical més gran a Daneville (Virgínia). També altres empreses s’expandiran. Nordic Harvest ampliarà la seva instal·lació dels afores de Copenhaguen i en construirà una altra de nova a Estocolm. Plenty, de Califòrnia, obrirà una nova granja d’interior a prop de Los Angeles.

Les granges verticals es dediquen sobretot a conrear verdures de fulla verda i herbes aromàtiques d’alt valor, però algunes s’aventuren ja a conrear tomàquets, pebrots i baies. El repte ara és aconseguir que també comencin a apilar els rendiments econòmics.

OR ACON ENIDORS AMB ELES

Els vaixells produeixen el 3% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. La crema de combustible marí, un dièsel llotós i brut, també contribueix a la pluja àcida. Aquest problema no existia en l’època dels velers; i, per això, està tornant a les veles, passades per l’alta tecnologia, per tal de reduir els costos i les emissions.

El 2022, la companyia francesa Michelin equiparà un vaixell de càrrega amb una vela inflable amb què s’espera reduir en un 20% el consum de combustible. La naviliera japonesa Mol planeja equipar un vaixell amb una vela rígida telescòpica l’agost del 2022. La companyia italiana Naos Design espera equipar vuit vaixells amb veles en forma d’ala rígides, pivotants i plegables. Altres enfocaments recorren als estels, les “ales de succió” amb ventiladors interns i uns cilindres giratoris gegants anomenats rotors