La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’any zero del metavers
Viurem i treballarem en universos virtuals? La decidida aposta de Zuckerberg s’enfronta a nombrosos reptes
Steven Spielberg va dirigir el 2018 Ready player one, una fantasia futurista ambientada l’any 2045, quan un món immers en una depressió econòmica i ambiental esdevé tan insuportable que milions de persones s’evadeixen en un univers virtual anomenat Oasis on poden fer literalment el que vulguin. L’objectiu del fundador de Facebook, Mark Zuckerberg, és aconseguir que d’aquí deu anys un cosmos virtual semblant sigui el centre de la nostra vida personal i, en molts casos, laboral.
El concepte del metavers va aparèixer per primera vegada a la novel·la Snow crash, de Neil Stephenson. El seu protagonista, un repartidor de pizzes en la vida real, és un príncep samurai en el metavers. En això consisteix la idea d’aquest univers virtual paral·lel: substituir la realitat per una altra de diferent en què s’accedeixin a recursos impossibles al món real: viatjar sense moure’s de casa, reunions de persones de diferents llocs en un mateix espai, jugar, entrenar-se, treballar o estudiar en una realitat virtual que disposa de recursos il·limitats.
A finals d’octubre del 2021, Zuckerberg va presentar al món el seu projecte de metavers. Ho va fer d’una manera decidida, amb una extensa i acurada presentació de les possibilitats del món virtual que oferirà d’aquí un decenni a un món en què Facebook ja té 2.700 milions d’usuaris.
El metavers utòpic de Zuckerberg no arriba exempt d’ombres. Durant bona part de la seva presentació, el fundador de Facebook es va esforçar a assegurar que serà un espai segur en el qual es respectarà la privacitat. L’historial de la xarxa social en diversos escàndols i la seva proverbial voracitat en l’accés a les dades privades dels usuaris desperten dubtes sobre les seves intencions reals.
El segon entrebanc que pot trobar-se del metavers és de tipus pràctic. En la presentació de Zuckerberg amb prou feines s’ensenyaven les persones reals que vivien als seus mons virtuals.
Hi ha una realitat de la qual no es pot escapar: per entrar en el metavers cal posar-se unes ulleres de realitat virtual que aïllen completament l’usuari del que passa al seu voltant. Aquesta tecnologia té pendent de resoldre algunes qüestions, com el fet que en la majoria de dispositius s’aprecien clarament els píxels, circumstància que els fa perdre la sensació de realitat, així com l’efecte de mareig que produeixen en algunes persones.
Les sensacions en el metavers seran visuals i auditives, però mai olfactives ni gustatives, i difícilment tàctils, per bé que es treballa en guants que proporcionin una simulació sensitiva. En tot cas, res del que s’ofereixi no serà tan complet com la realitat.
Zuckerberg té molt clar l’objectiu i ha decidit jugar-s’hi el tot pel tot. El metavers, segons la seva visió, és el següent nivell d’internet. Per això ha canviat el nom de l’empresa matriu de Facebook a Meta, tot i que la xarxa social conserva el seu nom original.
El 2022 és l’any d’engegada. Ens mostraran avenços, però aquells mons no han estat construïts encara. Probablement hi haurà diversos metaversos, però tots neixen a partir d’ara. ●