La cursa espacial que s’enlaira ara

El 2021 es va acabar com l’any que va inaugurar el turisme espacial, amb els primers vols privats d’anada i tornada de Virgin Galactic, BlueOrigin i SpaceX. El sector espacial serà per a la dècada del 2020 com ho va ser la biotecnologia per a la del 2000. L’agència espacial pública dels Estats Units, la NASA, s’ha obert al sector privat i estrena organigrama amb un objectiu clar: el de mantenir la supremacia espacial tant sí com no i no deixar-se avançar pel seu competidor més agressiu i silenciós, l’Administració Espacial Nacional Xina (CNSA).

Amb la seva curta història a l’espai, la Xina acabarà a finals del 2022 l’estació espacial Tiangong, i ha estat el segon país del món en amartitzar amb èxit al planeta vermell.

A mesura que arriben noves dades i titulars sobre la composició, activitat geològica o hidrogràfica de Mart o de la Lluna, revelats per missions espacials, científics de tot el món s’acosten a com aprofitar aquells recursos per crear assentaments humans autosuficients extraterrestres.

Aquest any esperem grans fites com el desplegament i servei del telescopi espacial James Webb, la inauguració del programa d’exploració lunar Artemis, o el primer experiment de defensa planetària estavellant una nau contra un asteroide per comprovar si és possible desviar-ne la trajectòria i evitar una hipotètica catàstrofe.

Potser menys esperada, però més corrent i col·lectiva, serà la tasca diària de tots els tècnics i científics que treballin en el progrés que exigeixen els desafiaments del sector com millorar els sistemes de comunicacions, de propulsió, de seguretat, d’indumentària i d’infraestructures.

També hi haurà feina per a polítics i legisladors. Totes les oportunitats del mercat aeroespacial s’estan desenvolupant molt més de pressa que les normes que les controlen.

L’absència de legislació sobre el que enviem fora de l’atmosfera porta conseqüències clares com que el cel s’estigui omplint de microsatèl·lits que impedeixen investigar des d’observatoris terrestres, en bona mesura públics.

Traient la vista del cel, a terra, la desregulació dels llançaments afavoreix el canvi climàtic i a més endarrereix un altre important repte: el de desenvolupar sistemes de propulsió amb combustibles menys contaminants.

Pot ser que ser astronauta sigui un somni massa costós de mantenir des de la infantesa, però no ho serà tant formar part d’aquesta cursa en ple enlairament que promet revolucionar el mercat laboral amb nous perfils professionals dedicats a enviar missions cada vegada més freqüents, duradores i ambicioses fora del nostre planeta d’origen. El sector educatiu i professional també haurà d’actualitzar-se, estar a l’altura d’aquesta oportunitat i fer lloc a les ciències de l’espai.