La Vanguardia (Català-1ª edició)
El renaixement no serà demà
El 2022 s’entreveu com un any de transició al sector de les arts; el renaixement cultural haurà d’esperar
En el debat dels últims mesos sobre els canvis socials que provoquen les pandèmies, un dels aspectes més citats és la possibilitat d’un ressorgir cultural. L’historiador José Enrique RuizDomènec ha argumentat al seu llibre L’endemà de les grans pandèmies (Rosa dels Vents/Taurus) que després de les plagues sol registrar-se un renaixement de la cultura i de la ciència.
El problema sorgeix quan es redueix una idea a un titular. En el cas que ens ocupa, l’error seria donar per fet que la pandèmia del coronavirus impulsarà tot seguit un brot de vitalitat i excel·lència de les arts. El propi Ruiz-Domènec dona a entendre que no serà exactament així quan relata els processos traumàtics que després de la pesta negra van establir les bases del Renaixement i, després de les pestes del XVII, les de la Il·lustració.
Parlem de tendències que es desenvolupen al llarg d’anys, dècades o segles i que no poden mesurar-se amb els ritmes accelerats de la nostra societat de l’instant. No hi ha cap app disponible al mercat que sigui capaç d’instal·lar als nostres mòbils un renaixement cultural per a la setmana que ve, per dir-ho així.
Probablement sigui més assenyat admetre que el renaixement post covid no començarà demà i assumir que quan arribi i algú sigui capaç de certificar que ha arribat (potser els historiadors de finals d’aquest segle) s’haurà emportat per davant bona part del que avui entenem per sectors o indústries culturals.
Per començar, si es tracta d’analitzar com pot ser el 2022 des de l’òptica de la cultura, cal constatar que la persistència de la covid continuarà marcant els temps de recuperació. El teatre, la música, la dansa i l’òpera d’algunes grans ciutats europees comencen de fet l’any amb els telons abaixats. I això suposa que desenes de milers de treballadors de la cultura tornen a dependre dels ajuts públics i de la solidaritat per subsistir.
El ritme d’administració de la tercera dosi de la vacuna i la capacitat de resistència dels hospitals determinaran si a Catalunya i el conjunt d’Espanya s’aplicaran restriccions a la cultura de la mateixa envergadura.
Un mantra molt estès aquests dies és que cal reinventar-se perquè els canvis que ha introduït la pandèmia són irreversibles, que ja res no tornarà ser com era el febrer del 2020. Se cita sovint Darwin: no sobreviu el més fort, sinó el que millor s’adapta.
Segurament, aquest propòsit serveix per a moltes professions, però és una pèrdua de temps invocar-lo entre els professionals de la cultura perquè, per naturalesa, la majoria de les persones que es dediquen a qualsevol de les arts porten ja incorporats els conceptes de creativitat i innovació.
Aquesta capacitat d’adaptació darwiniana a un món canviant es va posar de manifest durant els primers confinaments i es continua evidenciant el 2022. Tant per part de les persones que són en la base dels processos creatius com per part dels gestors culturals, cada vegada més acostumats a lluitar amb pressupostos minvants per assolir reptes creixents. Malgrat que es va valorar molt que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, posés la cultura per davant amb el seu programa de la Nova Bauhaus, al sector s’espera amb molt escepticisme l’arribada dels fons europeus. També en aquest àmbit cal esperar que els ajuts fructifiquin a llarg termini.
La cultura tindrà el 2022 un desenvolupament molt desigual, segons els sectors. L’editorial, per exemple, ho té tot a favor per convertir-se en un motor de la recuperació. Encara que va sortir debilitat de la crisi del 2008, ha recuperat terreny. Les arts escèniques estan abocades a la precarietat (o a una certa precarietat si la covid va remetent), mentre que l’audiovisual, que sintonitza més amb la filosofia dels fons europeus, pot resistir millor.
Els dubtes planegen també sobre l’esfera urbana. Quin efecte pot tenir en ciutats com Barcelona, on la cultura és un factor clarament diferencial, el desenvolupament de models híbrids on el digital vagi guanyant terreny al físic? Fins a quin punt afectarà això al model de negoci de la ciutat?
Potser cal esperar més enllà del 2022 per conèixer la resposta. Tot convida a pensar que l’any que comença serà de transició, en funció de com evolucioni el virus. ●