La Vanguardia (Català-1ª edició)
La CUP malda per no quedar aïllada i pressiona Aragonès amb el referèndum
Els cupaires es ressituen a l’oposició i trenquen amb el marge a la taula de diàleg
“Una CUP aïllada i excèntrica és un complement perfecte a la deriva autonomista dels altres”. Aquesta frase autocrítica ressona ara a la CUP. Pertany a una esmena signada per disset assemblees locals, considerades properes a Poble Lliure, a la ponència estratègica de la formació aprovada el 18 de desembre. Va ser rebutjada, aquella esmena. Ara als anticapitalistes, després d’anar de bracet amb el Govern, els toca ressituarse. Rebutgen ja obertament el marge de dos anys que van concedir a ERC i a la taula de negociació entre els governs espanyol i català i proven d’empènyer per l’esquena tot el pes del Govern cap al referèndum. L’objectiu és exercir de tensors des de l’oposició, però corren el risc de repetir aquell “aïllament parlamentari” que la CUP va reconèixer a la ponència estratègica del 2019.
En aquella legislatura de Quim Torra, els cupaires van exercir una estratègia de bloqueig que van admetre que va ser contraproduent per a la seva formació. Però ara la CUP, amb Pere Aragonès al capdavant del Govern, i per molt que hagi quedat fora de l’equació després del seu no als pressupostos, no vol bloquejar els seus assoliments: renda bàsica universal, canvi de model d’ordre públic o els 1.000 milions en habitatge en són exemples.
Tanmateix, tampoc està per romanços, va al gra. Ho va deixar clar el diputat Xavier Pellicer el 28 de desembre, en roda de premsa. Va assegurar que “l’actual taula de diàleg ha fracassat” i que “cal començar a construir les condicions per celebrar un nou referèndum d’autodeterminació i fer-lo en aquesta legislatura”. Cop de porta clar al marge de dos anys per a la negociació.
Pellicer va respondre així a Aragonès, que en el seu discurs de Nadal es va proposar desbloquejar durant aquest 2022 el conflicte polític i va convidar a “buscar alternatives” a les converses amb l’Estat, per si la taula de diàleg no dona fruits. Un missatge que, a més de pretendre pressionar el Govern de Pedro Sánchez, també buscava la complicitat de la CUP.
Però hi ha dos problemes. Per a la CUP: que després del seu rebuig al pressupost, són ara els comuns els que ocupen el seu lloc. Per a Aragonès: que els cupaires han canviat de xip i en aquella assemblea nacional van decidir que ja n’hi havia prou del pragmatisme dels vuit mesos anteriors i de donar estabilitat al Govern, que aquella “deriva autonomista” que atribueixen a Esquerra i a JxCat es corregeix passant a l’oposició.
Les bases no avalen el que també deien aquelles disset assemblees locals crítiques amb la deriva de la CUP: “Constatem que la nostra organització acaba optant, massa sovint, per decisions que l’allunyen de la incidència en aquestes majories, que la situen al córner. Havent-hi una majoria independentista i d’esquerres, la CUP continua sent una organització massa petita que funciona amb lògiques internes”.
Aragonès té més indicis que amb la CUP no tot tornarà a ser el mateix. A l’assemblea, la CUP també va rebutjar la proposta que donava a entendre la conveniència de participar a les pròximes eleccions europees (el 2024), d’encetar ja el debat per repetir a les espanyoles (probablement el 2023) o fins i tot aprofitar, per palesar la majoria independentista, la consulta obligatòria pactada entre el PSOE i ERC de referendar els resultats de la taula de dià
“Nosaltres hem baixat del carro, però el president ha baixat de la figuera”, diuen des de les files anticapitalistes
leg. Res de tot això va tirar endavant, cosa que va reblar la decisió de despenjar-se de la legislatura.
El president encara etiqueta la CUP com a soci prioritari. “Nosaltres hem baixat del carro, però ell ha baixat de la figuera”, comenten des de les files anticapitalistes per remarcar un canvi d’escenari que el cap del Govern sembla que encara no ha copsat. ●