“El pròxim telèfon mòbil llegirà cervells: Neuralink ja ho fa”

La neurociència va néixer a Espanya i ara creix a Califòrnia? El 1906, Ramón y Cajal va rebre el Nobel de Medicina pel seu descobriment de la neurociència i també el va rebre Thomson pel de l’electró i a Estocolm es van explicar les seves tesis...

I què es dirien avui?

Treballarien junts, perquè neurociència i electrònica convergeixen en la neurotecnologia, la tecnologia de creixement exponencial que desborda l’essència de l’humà.

Com?

A 1984 de George Orwell els dictadors controlen les persones, però no poden penetrar al cervell: avui, ja podrien.

Què és l’últim en lectura neuronal?

A més dels electrodes, teníem mètodes menys invasius, com la ressonància magnètica funcional. I Neuralink, d’Elon Musk, està implantant microxips en cervells animals que envien els seus neurosenyals a l’ordinador o fins i tot a un mòbil...

Poden comunicar ment i màquina?

Ja ho fan els cobais, però aviat esperem les aplicacions mèdiques per a humans. I Rafael Yuste, que dirigeix el projecte Brain, adverteix dels perills ètics de la nova tecnologia capaç de llegir el cervell i d’escriure informació sobre les neurones.

Vostè també creu que s’ha de regular?

Hauríem d’evitar l’aparició de paradisos neuronals, països on no es regulin les neurotecnologies i on s’hi experimenti per controlar persones.

Amb quina tecnologia?

El pròxim telèfon mòbil ja sabrà llegir entre cervells. Serà com una diadema que interpreta certs senyals que rep del cervell. I anticipa les teves accions a l’interlocutor.

Fa por.

Doncs crec que no serà difícil que aquest dispositiu extern sigui intern, implantat al cervell, i que rebi instruccions externes.

No seria igual que ordenar amb la veu?

Jo estaria parlant amb vostè i vostè no sabria si estic rebent ordres per l’implant de microxip, que a més augmentaria les meves capacitats i intel·ligència.

Seria una neuropròtesi d’augment?

I en aquest punt tindríem un altre dilema ètic, perquè apareixeran dos grans grups humans: persones augmentades amb la neurotecnologia i les no augmentades.

Quant creu que arribarem a aquest punt?

Ja podem veure amb elèctrodes implantats al cervell els senyals que emetem cada vegada que escrivim una lletra.

Emetem un senyal per a cada lletra?

I amb intel·ligència artificial es pot representar aquest senyal en pantalla sense que qui l’emet hagi d’escriure res.

És el final del teclat?

Però encara cal desenvolupar les interfícies que permetin escriure així sense connexió directa al cervell, perquè ara només s’aconsegueix aquesta connexió implantant elèctrodes o un microxip permanent al cervell.

No és massa aparatós?

Hi haurà diademes neuronals sense cirurgia ni implants: aniran sobre el crani i aconseguiran aquesta connexió. Avui s’aconsegueix en pacients amb epilèpsia, però implantats amb microxips al cervell que detecten els senyals cerebrals associats als atacs i avisen el pacient perquè prengui la medicació.

Quina serà la pròxima disrupció neurotecnològica?

Aquestes diademes neuronals que connectaran el nostre cervell a les màquines, ordinadors, i així a la intel·ligència artificial.

El metavers de Zuckerberg serà disruptiu o és només màrqueting?

Només és una realitat augmentada que no canvia res essencial. Però sí que canviaran la nostra essència humana les pròtesis neuronals que modifiquen la identitat o en barregen diverses de manera que no sapiguem qui pren les decisions: subjecte o màquina.

Com pot substituir-nos la màquina?

La nostra ment té la consciència, el subconscient i el preconscient. El neuroalgoritme del microxip podria prendre certes decisions fins i tot prèvies a la consciència.

Però al final, qui prendria la decisió: la persona o la màquina?

És un dels dilemes ètics que planteja la neurotecnologia: el lliure albir. Si la nostra conducta és influïda per l’algoritme d’una màquina: qui respon pels nostres actes? Es pot dividir la responsabilitat?

Quina és la principal diferència entre la intel·ligència artificial i la humana?

La intel·ligència humana és més eficient en el consum d’energia. En canvi, qualsevol recerca a Google ja en consumeix moltíssima més que el nostre cervell quan discorre.

Pot aprendre la màquina de la nostra optimització de recursos?

Aquesta és una gran línia d’investigació. Per això avui treballem en la computació neuromòrfica, que optimitza l’energia, mentre les xarxes neuronals de la intel·ligència artificial utilitzen l’arquitectura de l’ordinador convencional i consumeixen molt més.

MaRESA FILES.