La Vanguardia (Català-1ª edició)
A la recerca d’una presidenta per a Itàlia
Un grup d’escriptores, cantants i actrius italianes reclamen que el pròxim cap d’Estat sigui una dona
El president de la Cambra de Diputats italiana, Roberto Fico, comunicarà avui la data de la primera convocatòria per elegir el pròxim president de la República, el cap d’Estat que substituirà el ja enyorat Sergio Mattarella després de set anys. I mentre les disputes dins dels partits italians ja han començat, un grup d’escriptores, cantants, actrius i altres figures del món de la cultura han fet una reclamació als seus representants: que per primera vegada escullin una dona per al càrrec més prestigiós del país.
Les travesses diuen que qui té més opcions d’acabar al palau del Quirinal és l’actual primer ministre, Mario Draghi, una figura molt respectada per totes les formacions polítiques que ja va semblar mostrar la seva disponibilitat just abans de Nadal. L’altre que somia tancar la seva carrera amb aquesta cirereta és el magnat Silvio Berlusconi, que podria comptar amb el suport dels tres partits de dretes i potser intentar convèncer el sempre impredictible Matteo Renzi. Però és tan divisiu –avui mateix està convocada una manifestació contra la seva candidatura a la capital– que sembla improbable que ho aconsegueixi. Altres noms en lliça són els de l’expresident de la Cambra de Diputats Pier Ferdinando Casini o el de l’ex primer ministre Giuliano Amato.
Cap d’ells no agrada a les escriptores Dacia Maraini, Edith Bruck, Melania Mazzucco, Michela Murgia o Stefania Auci, a l’actriu Sabina Guzzanti o a la cantant Fiorella Mannoia. Totes elles, entre altres artistes i intel·lectuals, han firmat una crida publicada diumenge passat als mitjans italians per reivindicar que hi ha prou dones àmpliament preparades per al màxim càrrec institucional italià perquè una d’elles hi accedeixi per primera vegada. “No hi ha raons acceptables per ajornar una vegada més aquesta decisió”, consideren, subratllant que toca donar “concreció” a les idees d’igualtat de gènere. “Volem dir-ho amb claredat: ha arribat el moment de triar una dona”, exposen.
No es tracta d’una proposta nova. Incloent l’ex primer ministre Giuseppe Conte, fa setmanes que diverses persones lluiten per la idea que, en comptes de Draghi o Berlusconi, el pròxim inquií del Quirinal sigui una dona. “Penso que és un punt de vista conformista. No n’hi ha prou que sigui dona, imagini’s que proposen a la senyora Giorgia Meloni”, assenyala, en referència de la ultradretana líder de Germans d’Itàlia, l’excomissària europea Emma Bonino, que, segons un sondeig, seria una de les favorites dels italians per al paper. Ella ho rebutja: “En la vida, com en política, hi ha un temps per a cada cosa. El meu temps era fa 25 anys”, assenyala, recordant que es va postular públicament per ser presidenta de la República el 1999.
El gest d’aleshores de Bonino va ser una gran excepció en l’elecció política més important a Itàlia. És molt estrany que algú digui explícitament que es mereix el càrrec, que comporta una gran capacitat d’influència en les recurrents crisis polítiques al país. El secretisme que envolta aquesta votació, que els polítics negocien als passadissos, fins ara ha penalitzat les candidates. La que va aconseguir més vots va ser, el 1992, Nilde Iotti, la primera dona que va presidir la Cambra de Diputats. “Hi ha moltes dones competents i amb gran sentit institucional al meu país. Però els homes tenen tendència a veure’ns sense mirar-nos”, lamenta Bonino.
Una altra papable important per al càrrec és la ministra de Justícia, Marta Cartabia, que va ser la primera dona que va presidir el Tribunal Constitucional italià. Cartabia també sona per reemplaçar Draghi a l’Executiu en cas que deixés de ser primer ministre per mudar-se al Quirinal. A més, en les apostes s’hi troben Elisabetta Casellati –presidenta del Senat–, l’exministra Paola Severino o l’exalcaldessa de Milà Letizia Moratti.
“Estaria bé que Itàlia tingués una primera ministra o una presidenta de la República en un moment en què a Europa hi ha diverses líders en països nòrdics o a Estònia. Però crec que, en comptes de proposar una dona en abstracte, s’hauria de proposar una persona en concret, perquè si no es corre el risc d’instrumentalitzar aquesta idea”, opina al telèfon la diputada del Partit Demòcrata Lia Quartapelle. I vaticina: “Quan una ho aconsegueixi deixarem de proposar una dona i es començarà a proposar un nom propi”. ●
“No n’hi ha prou que sigui dona; imagini’s que proposen la senyora Giorgia Meloni”, avisa Emma Bonino