La Vanguardia (Català-1ª edició)
La dimissió del premier del Sudan enfosqueix el camí a la democràcia
Abdalla Hamdok abandona el càrrec després de dos dies de protestes massives
Amb prou feines va deixar espai per a l’esperança. Diumenge a la nit i després de l’última manifestació massiva que va omplir els carrers del Sudan, el primer ministre, Abdalla Hamdok, va aparèixer a la televisió nacional amb aspecte gris i va presentar la seva dimissió irrevocable. Ho va fer amb un advertiment funest: “El Sudan es troba en un perillós punt d’inflexió que amenaça la seva supervivència”.
El pas al costat de Hamdok arriba sis setmanes després de ser restituït en el càrrec pels mateixos membres de la Junta Militar que l’havien destituït arran del cop d’Estat del 25 d’octubre. Després d’unes quantes setmanes en arrest domiciliari i amb els carrers encesos contra l’alçament, Hamdok va firmar llavors un acord amb el cap colpista Al Burhan per formar un govern de tecnòcrates sense la presència dels partits ni les forces civils que el 2019 van provocar la caiguda d’Omar Al-Baixir, en el poder durant tres dècades.
Aquell moviment desesperat de Hamdok buscava, segons va dir, “evitar el vessament de sang” als carrers sudanesos, però va ser un error de càlcul: no només les manifestacions i les morts han continuat –amb les tres d’aquest cap de setmana, ja són 57 les víctimes a mans de les forces de seguretat–, sinó que ha perdut credibilitat davant el poble sudanès, que va passar de considerar-lo un heroi de la revolució a llegir la seva abraçada als militars com una traïció i una forma de legitimar el cop. Gairebé tots ho van entendre així. Des de la seva restitució fa 43 dies, Hamdok ha estat incapaç de formar un govern atesa la negativa de diversos polítics i intel·lectuals a arriscar-se a quedar també com els Judes del poble sudanès.
En el seu discurs de renúncia, el ja ex primer ministre va admetre el seu fracàs. Hamdok va subratllar que havia fet “tot el possible per evitar que el país llisqués cap al desastre”, però es va confessar incapaç d’acostar posicions entre les parts enfrontades. En les seves paraules transpirava la sensació de sentir-se incomprès: “Malgrat tot el que hem fet per aconseguir l’acord desitjat i necessari per complir la nostra promesa al ciutadà de seguretat, pau, justícia i la fi del vessament de sang, això no ha passat”.
Encara que esperada, la dimissió del líder sudanès confirma la incertesa política del país africà,
FONT:
El primer ministre ha passat de ser un heroi de la revolució a ser vist com un còmplice dels militars
Els militars retenen el poder absolut i reben el suport de l’Aràbia Saudita, Egipte i els Emirats Àrabs
immers en una difícil transició cap a la democràcia des de la caiguda d’Al-Baixir.
Poc després de l’enderrocament de l’autòcrata, representants civils i la cúpula militar van firmar un acord per compartir el poder fins a la celebració d’unes eleccions lliures a mitjans del 2023. Gairebé res no s’ha complert en un procés distingit per la desconfiança entre els dos bàndols, la renúncia dels uniformats a cedir els seus privilegis edificats durant dècades i la por dels líders militars a haver de respondre davant la justícia pels seus crims de guerra i la seva repressió sagnant a les protestes.
Per l’analista sudanès i director del diari Al Jareeda, Muhammad Awad, la dimissió de Hamdok és una mala notícia perquè pràcticament deixa sense valor una peça important al tauler de la transició democràtica sudanesa. “No ens ha sorprès, però ens entristeix perquè la figura del primer ministre va ser important per aixecar les sancions, treure’ns de la llista de països terroristes, condonar deute i prendre decisions econòmiques difícils. Però just quan vèiem llum al túnel, va arribar el cop d’Estat i Hamdok s’ha vist desbordat i ha traït la revolució perquè va donar un coixí als militars per justificar el seu cop d’Estat”.
Extreballador de les Nacions Unides, amic íntim del seu secretari general António Guterres i polític pròxim als Estats Units, Hamdok era vist a Occident com una figura valuosa per evitar el descarrilament del procés democràtic. Sense ell, no hi ha ara mateix un contrapès a la cúpula militar al capdavant del país.
Per bé que revestida de dignitat, la dimissió de Hamdok té un revers fosc: deixa el control absolut als militars, que mantenen excel·lents relacions amb l’Aràbia Saudita, Egipte i la Unió dels Emirats Àrabs, estats poc interessats en una “inspiradora” consolidació d’una transició democràtica d’arrel civil en un país de majoria àrab.
Per Awad, malgrat que el risc d’“una guerra civil catastròfica” no és descartable, i encara més amb la presència de fins a cinc exèrcits diferents pròxims a Khartum, la capital del país, des que es van iniciar les converses de pau, la dimissió de Hamdok no necessàriament desembocarà en el desastre. “Som més lluny o més a prop de la democràcia, segons es miri –diu Awad–. Els sudanesos acumulàvem dècades de foscor, i els joves, dos anys de llibertat, i és molt diferent viure la llibertat per llegir-la. Ara han perdut la por, no temen ni la mort i estic segur que aquesta vegada la voluntat popular ningú no la derrotarà. Aquesta sotrac ens farà més forts. La història es repeteix, igual que va caure Baixir, cauran els militars, encara que el preu que pagarà el poble serà molt alt”. ●