La Vanguardia (Català-1ª edició)
Adeu al pas a nivell aeronàutic
El 2022 s’acaba l’ús de la pista de vol de Gibraltar per a cotxes i avions
Ales acaballes del segle XIX, Gibraltar aspirava a tenir un pas a nivell. L’enginyer escocès John Morrison i un grup d’inversors anglesos van projectar unir aquest territori britànic amb Espanya i la resta d’Europa estenent una línia de ferrocarril que moria al peu del penyal. Per això la societat constituïda per tirar endavant el projecte es va batejar com a The AlgecirasGibraltar Railway Company, deixant clares les seves intencions.
El govern espanyol va posar totes les traves possibles perquè la línia no arribés fins a la colònia i finalment el nou traçat, obert en la seva totalitat el 1892, va unir Bobadilla, una pedania d’Antequera, amb Algesires. Des d’allà, els passatgers amb destinació o origen a Gibraltar prenien els vapors que unien els dos ports. Es tractava de petits mercants propietat de la companyia de ferrocarrils, com també eren seus dos hotels històrics construïts a dos punts de la línia: el Reina Victoria de Ronda, cèlebre per l’estada de Rainer Maria Rilke i altres viatgers romàntics, i el Reina Cristina d’Algesires, en aquest cas conegut per la cimera en què es va decidir el destí del nord del Marroc a començaments del XX i també per ser base d’espies italians i alemanys durant la segona guerra mundial.
El veto espanyol va fer que Gibraltar es quedés sense tren, encara que finalment sí que va tenir un pas a nivell: unes barreres per ordenar el trànsit terrestre amb l’aeronàutic, singularitat que fa de l’aeroport de Gibraltar un dels pocs del món on cada aterratge i enlairament d’avions fa aturar la circulació de la seva principal avinguda, la Winston Churchill, durant uns minuts.
La història de la pista de vol de Gibraltar es remunta al 1939, quan la Segona Guerra Mundial va fer que la Royal Air Force hi establís un aeròdrom. En principi només havia de ser utilitzat per a casos d’emergència, encara que la situació estratègica del penyal, a l’entrada de la Mediterrània des de l’Atlàntic i a pocs quilòmetres del nord de l’Àfrica, va acabar convertint aquell aeròdrom en un punt important per a l’estratègia de defensa britànica.
Com que Gibraltar està situat en un istme, la pista va haver de ser construïda de manera obliqua, sobre un antic hipòdrom. Això va tallar la carretera que uneix el centre urbà amb la frontera espanyola. D’aquesta manera, per compatibilitzar el trànsit aeri amb el terrestre es va haver d’habilitar un pas a nivell aeronàutic. Així, per garantir les sortides i arribades de qualsevol aeronau es tanquen unes barreres a les dues bandes de la pista des d’uns prudencials minuts abans dels aterratges i també des de i fins a uns minuts després dels enlairaments.
Per resoldre definitivament aquesta singularitat, que turísticament crida l’atenció, encara que en el dia a dia no es veu amb tanta il·lusió (el 2021 l’increment de vols ha provocat la interrupció del trànsit una mitja de 16 vegades al dia), el Govern de Gibraltar va plantejar fa 15 anys l’execució d’un túnel per un dels costats de l’aeroport, concretament passant pel costat de la capçalera de la pista 27 i platja de llevant perquè el trànsit pogués circular sense interrupcions.
El contracte va ser atorgat a la constructora espanyola OHL el 2008 per gairebé 36 milions d’euros. Les obres van començar i també les divergències entre les parts fins al punt que les feines es van aturar del tot del 2011 al 2015, un període en què el govern i la constructora van tenir una llarga batalla legal que es va acabar resolent al Tribunal Superior de Justícia d’Anglaterra i Gal·les a favor de Gibraltar, que va optar per contractar una empresa local que també va resultar problemàtica.
En un gir de guió, les parts immerses en un conflicte durant tants anys van tornar a ajuntar-se i OHL va reprendre-hi les feines el 2016, seguint amb el projecte d’una carretera de circumval·lació que quedava deprimida i coberta a la part més propera a la capçalera i
El 2021 l’increment de vols va aturar el trànsit a l’avinguda principal del penyal una mitjana de 16 cops al dia
s’espera que finalment obrirà en els propers mesos, posant fi a més de 80 anys del singular pas a nivell aeronàutic. Una altra història en aquest mateix lloc és la flamant nova terminal de l’aeroport, inaugurada fa una dècada per a un ús conjunt amb Espanya i amb accés directe a La Línea de la Concepción, un projecte que continua pendent i que també s’hauria de resoldre aquest any.