El pacte que cou

tristes. El PP tem ara una nova moció de censura de Vox a Pedro Sánchez durant aquest any. Hi ha nervis a Génova.

L’excursió centrista la reclamen alguns significats periodistes de Madrid, com José Antonio Zarzalejos i Pedro J. Ramírez. Demanen que Casado faci servir un pinzell més fi: ajuda a aprovar la reforma laboral, apareixeràs com un estadista i accentuaràs les contradiccions a l’interior de l’esquerra. L’alcalde de Madrid i portaveu del PP, José Luis Martínez Alemeida, va rectificar diumenge passat unes declaracions al diari digital El Confidencial en què es mostrava favorable a l’abstenció.

Casado no està per a centrismes perquè també hi ha molta maror a la CEOE. La patronal catalana Foment del Treball està en contra del text acordat, que considera lesiu per a les empreses. Foment torna a moure’s amb l’ala dura de la patronal espanyola, com ja va fer durant la transició. La patronal madrilenya també hi està en contra. I la de l’automoció. I els empresaris de l’hostaleria. I els agricultors i ramaders d’Asaja.

El PP difícilment pot posarse d’esquena a un front de rebuig que va de la patronal catalana a la dreta agrària, però la fundació FAES ha trencat el guió elogiant la destresa tàctica d’Antonio Garamendi en la negociació. Baló d’oxigen per al president de la patronal. Per a la fundació que lidera José María Aznar l’important és haver evitat la derogació total de la reforma aprovada el 2012 pel govern de Mariano Rajoy.

La FAES, l’organisme més intel·ligent de la dreta espanyola, ha fet un exercici de punteria sobre les contradiccions que han aparegut a l’esquerra. El PSOE està satisfet amb el pacte. La ministra de Treball, Yolanda Díaz, està més que satisfeta i el PCE hi dona suport (no és una dada irrellevant). Comissions Obreres també somriu, en la mesura que ha tingut un paper clau en la negociació. La UGT no somriu tant i a Podem hi ha poc entusiasme laborista. Un partit-moviment com Podem, que basa la seva política de comunicació en l’expressionisme de les xarxes socials, no pot dissimular aquests dies que l’acord amb la patronal no li agrada, perquè pot posar en perill la seva política d’aliances amb ERC i EH Bildu. Hi ha més motius: aquest pacte fa olor de compromís històric, d’eurocomunisme, d’esquerra de la transició, referents que els provoquen al·lèrgia. Pablo Iglesias manté una disciplinada prudència. Podem no pot prescindir de Yolanda Gorbatxova (dard enverinat de Pedro J. Ramírez), però ella reclama la màxima autonomia per liderar una candidatura.

Bildu no pot allunyar-se del sindicat nacionalista ELA, l’organització social més potent d’Euskadi, totalment contrària a l’acord. El PNB necessita que el text reconegui de manera explícita el marc laboral basc. I Esquerra, que fa anys que busca l’amistat de CC.OO. i UGT, aprofita la circumstància per pressionar el Govern central perquè convoqui la taula de diàleg amb la Generalitat al gener. Sánchez no convocarà aquesta reunió en vigílies de les eleccions a Castella, i ja pensa en Ciutadans per validar el decret. El quadre és molt interessant.

Manuel Vázquez Montalbán va escriure una vegada que els canvis més profunds són els que avancen lentament, com una quilla silenciosa a l’aigua, amb un moviment que només ensumen els taurons.

Tensions amb silenciador a la dreta i divisions a l’esquerra per la reforma laboral