Mons de color vermell

Aquests primers dies de l’any ens arriba amb cert retard una de les produccions europees que va tenir més reconeixements fa dos anys, una història sense concessions ambientada als mons vermells d’Anvers i Amsterdam, als prostíbuls o aparadors a peu de carrer. La sèrie Red light va ser estrenada internacionalment al festival Canneseries 2020, en què va ser guardonada amb el premi especial d’interpretació per al seu repartiment coral i el premi dels Estudiants a la millor sèrie.

Uns reconeixements que no van ser els únics per a aquesta coproducció entre Bèlgica i els Països Baixos que, a partir de dijous vinent, oferirà a Espanya el canal SundanceTV a partir de les 22.30 h. El protagonisme d’aquest thriller recau en tres actrius que ofereixen actuacions cuidades al detall: Carice van Houten, coneguda pel seu paper de Melisandre a Joc de trons; Maaike Neuville, a qui ja vam veure en aquella petita joia belga anomenada El jurado, i la més desconeguda per al públic espanyol, Halina Reijn. Interpreten tres dones que provenen de mons completament diferents però que veuran com els seus destins es creuaran després de la desaparició de la parella d’una d’elles.

La Sylvia (Van Houten) és una prostituta que dirigeix un bordell amb la seva parella i soci al barri vermell d’Anvers; l’Esther (Reijn) és una reconeguda soprano d’òpera que està mirant de quedar-se embarassada, i l’Evi (Neuville) és una policia apassionada per la seva feina que lluita per deixar enrere definitivament l’addicció a l’alcohol. Totes tres ofereixen mirades femenines, amb clarobscurs i perspectives diferents, al fosc món de la prostitució, incloent-hi el tràfic de persones. Tres dones que descobriran que es necessiten mútuament per sortir de les situacions difícils en què estan atrapades.

Amb aquest punt de partida, Red light ofereix un retrat realista i cru, molt allunyat del que vam veure a Sky rojo, la sèrie de Netflix creada per Álex Pina i Esther Martínez Lobato, que van definir la seva pulp serie com un cavall de Troia que els servia per anar transmetent missatges i reflexions sobre aquest món que confiaven que així calaria més bé en l’espectador. Les dues sèries són sens dubte maneres diferents d’acostar-se a la prostitució, però l’important és no amagar-la, posar-la sobre la taula i esperar més conscienciació de tota la societat.