Teloner busca espai

Avançat per Pedri, Ilaix, Gavi o Nico en les preferències, Riqui Puig aspira a encadenar dues titularitats per primera vegada en l’elit

El teloner somia ser cap de cartell alguna vegada. Tenir el seu espai propi, el seu concert. Si amb el temps no passa d’aquí, d’amenitzar l’estona fins que arribin els ídols, corre el risc que li pengin l’etiqueta d’eterna promesa. En aquell trajecte es troba Riqui Puig (1999), a qui no se li pot retreure la paciència i el barcelonisme. Estoicament ha preferit esperar la seva gran oportunitat a Can Barça, desatenent fins i tot els que li recomanen i li han recomanat una sortida en forma de cessió. Gairebé un any ha esperat per tornar a ser titular amb la samarreta blaugrana, des del 13 de febrer del 2021 contra l’Alabès (5-1). A Palma, 11 mesos després, i a causa de les moltes baixes que tenia el Barcelona, Puig va celebrar el seu partit número 50 al primer equip jugant els 90 minuts.

Amb el migcampista de Matadepera no hi ha terme mitjà. Els partidaris s’acontenten amb poc i branden els números. Només va fallar tres passades a Son Moix, on va tenir un 96% d’encert, a més d’estar agressiu sense pilota en la pressió en la primera part. Els recelosos sempre n’esperen més, un passada decisiva, aquella genialitat que no arriba. El cert és que, com ja va passar a Pamplona, en els últims 20 minuts al Barça li va costar defensar-se a través de possessions llargues de pilota, el seu fort. Sense passar per alt que tot l’equip estava físicament fos, sense possibilitat real de fer més relleus de mig camp cap endavant.

Xavi –l’opció de sortir a l’Al-Sadd va ser la que més es va plantejar Puig en el seu moment per aprendre i agafar experiència– va aplaudir el seu partit, que podria tenir continuïtat demà a Linares a la Copa. Mai des que va aterrar al primer equip no ha estat dues vegades seguides titular. De fet, només ha estat 13 vegades a l’onze, mai a la Champions, malgrat que al desembre es van complir tres anys del seu debut.

Riqui Puig és un futbolista difícil de catalogar com a assentat perquè encara ha jugat més partits amb el filial del Barça a Segona B (53) que a l’elit. Tampoc no se l’ha requerit a la selecció espanyola o en les seves categories inferiors, més enllà de quatre matxs amb la sub 21.

Valverde li va donar l’alternativa a la Copa del Rei contra la Cultural Lleonesa el desembre del 2018 i Setién hi va dipositar moltes esperances, amb sis titularitats en la seva mitja temporada. Fins i tot semblava que podia ser la sorpresa al Barça-Nàpols de 2020.

La paradoxa és que Ronald Koeman, amb qui va tenir una relació tempestuosa, és el tècnic amb qui més ha jugat. En total, van ser 28 partits amb el neerlandès, que en diverses ocasions li va ensenyar la porta a la recerca de minuts. Però Puig, als 22 anys, s’aferra i no vol desprendre’s del seu somni de triomfar al Camp Nou, encara que Pedri, Ilaix, Gavi o Nico, tots molts de més joves que ell, l’hagin superat irremeiablement a tota velocitat. ●

Als 22 anys, encara ha jugat més partits a Segona B amb el filial que amb el primer equip

fins i tot Lucas Vázquez.

Home molt casolà, sense gairebé cap presència a les xarxes socials, Eden Hazard confessa en el seu cercle íntim que està fet a la vida de Madrid i que no li faria res esgotar el contracte amb els blancs.

Al Reial Madrid el que troben a faltar de Hazard és una rebel·lia més gran envers la seva situació actual. El veuen amb un comportament massa acomodatici. Entenen que un crac mundial com ell hauria de lluitar més per la titularitat i no resignar-se a ser un suplent de luxe quan és un jugador relativament jove. El 7 de gener farà 31 anys. Hi ha futbolistes a l’equip blanc amb bastants més anys i un rendiment espectacular, com Luka Modric (36) o Karim Benzema (34).

En qualsevol cas, les estadístiques actuals d’Hazard apunten que el futbolista millorarà en aquesta campanya les dues precedents. A hores d’ara Hazard ha jugat 646 minuts repartits en quinze partits, sis dels quals de titular. La temporada passada va jugar 896 minuts repartits en 21 matxs i l’anterior, la seva primera (la 2019-2020), 1.544 minuts en 22 partits. Va ser aleshores que una lesió provocada per una entrada fortíssima de Thomas Meunier l’11 de desembre del 2019 en un Madrid-PSG va enviar el belga a la infermeria.

En cap de les seves tres temporades l’aportació d’Hazard no ha estat la d’un crac. En la primera temporada va fer tres assistències i va marcar un gol; en la seva segona, va marcar quatre gols i va fer dues assistències. En l’actual encara no ha marcat i ha fet només una passada definitiva. A la seva última campanya al Chelsea, la 2018-2019, va arribar a marcar 16 gols i a fer 15 assistències. Era un altre Hazard. Un que no s’ha vist gens ni mica a Madrid. Per aquell davanter el Madrid va pagar 160 milions. ●

El Madrid volia vendre el jugador a l’estiu però es va quedar perquè no va rebre ofertes convincents

Els números d’Hazard són pèssims: cinc gols i sis assistències en dos anys i mig