La Vanguardia (Català-1ª edició)
Hazard, un fiasco
En la tercera temporada de blanc, el belga continua molt lluny del crac que va ser al Chelsea i es referma com el pitjor fitxatge de la història del club
Els brots verds d’Eden Hazard s’han difuminat aviat. Després de dos partits com a titular en què es va poder apreciar una lleu millora, s’esperava que davant el Getafe l’absència de Vinícius per covid li permetés sumar el tercer partit seguit a l’onze. No va ser així perquè Ancelotti va preferir treure d’inici Asensio i Rodrygo, sense forma perquè venien sense entrenaments després de superar també el virus. El belga va sortir al segon temps i la seva aportació a l’equip va ser nul·la.
Hazard, el fitxatge més car de la història del Reial Madrid (160 milions pagats al Chelsea el juny del 2019), es referma com el pitjor en la relació rendimentpreu. En la tercera temporada de blanc el belga sempre s’ha mostrat llunyíssim del futbolista que va ser al Chelsea, un potencial aspirant a la Pilota d’Or, només un esglaó per sota de Messi i Cristiano Ronaldo.
La paciència del Madrid amb Hazard ja s’ha acabat. Al jugador li queden dos anys més de contracte (fins al juny del 2024) però el club ja va provar de vendre’l l’estiu passat, convençut de ser irrecuperable per a la causa, a més de tenir l’agreujant de guanyar uns 30 milions d’euros bruts l’any, el salari més elevat de la plantilla amb el de Gareth Bale, un altre fiasco important .
El Madrid va posar preu a Hazard: 50 milions. Esperava que algun club de la Premier, on el belga encara té bon cartell, s’acostés a la xifra, però el problema és que no hi va haver ofertes després de dues temporades en què entre lesions i baix rendiment Hazard s’ha anat devaluant de mica en mica.
Al Madrid estan convençuts ara mateix que Hazard acceptaria de bon grat deixar el club si arribés una oferta que el temptés mínimament. El mateix Carlo Ancelotti ha repetit per activa i per passiva que no té queixes d’Hazard com a professional, però que el problema del belga és senzillament que hi ha jugadors que li tapen el lloc: en primer lloc Vinícius, que ocupa el carril de l’extrem esquerre, la demarcació natural del belga.
Però és que Hazard ni tan sols té assegurat jugar per la dreta. Abans que ell aquesta temporada han jugat Asensio, Rodrygo i
amb un vent favorable al límit: 2,0 m/s.
El rus va conservar l’or olímpic a Munic 1972. I va guanyar altre cop a Mont-real 1976. Finalment va ser batut a Moscou 1980, on, en tot cas, va brillar amb una nova medalla, aquella vegada de plata.
Quan es va desmembrar la Unió Soviètica, Sanéiev es va expatriar a Austràlia, a la recerca de feina. Va aconseguir un lloc d’entrenador, però abans va passar moments difícils, amb petites feines de subsistència, fins i tot va ser repartidor de pizzes. La mort li va arribar a Sydney. ●