La Vanguardia (Català-1ª edició)
Mallorca restringeix la construcció de xalets també en sòl urbà
L’illa ja limita l’edificació al camp per evitar convertir-se en una gran urbanització
El Consell de Mallorca posa fre a la construcció de nous xalets a l’illa. La institució insular, governada per un tripartit format per PSOE, Podem i Més, ha aprovat una nova normativa urbanística que fixa un mínim de 40 habitants per hectàrea en els nous desenvolupaments de sòl. Això implica, a la pràctica, que amb prou feines hi hagi peu per a la construcció de nous habitatges unifamiliars en sòl urbà. Aquesta normativa s’ha incorporat mitjançant una modificació del Pla Territorial de Mallorca, una eina urbanística aprovada fa més de 15 anys.
Les limitacions per construir en sòl urbà se sumen a les que ja hi ha sobre sòl rústic, on s’exigeix un mínim de 14.000 m2 de terreny per edificar un habitatge unifamiliar. La mida de la parcel·la mínima per poder construir augmenta de manera progressiva fins als 200.000 m2 en funció del nivell de protecció del sòl, però el Consell de Mallorca té previst realitzar una nova modificació del Pla Territorial per establir més limitacions en terreny rústic.
Allà ja només es pot construir una piscina per parcel·la, la seva mida ha de ser inferior als 35 m2 i 60 m3 d’ocupació i no poden ser de color blau, sinó verd o gris. En paral·lel, ja hi va haver una modificació de la normativa perquè les grans mansions al camp només puguin ocupar 900 m3 d’espai, incloent-hi piscines i altres elements, en lloc dels 1.500 anteriors.
El propòsit de tota aquesta normativa és provar de frenar l’edificació de grans mansions i evitar que el sòl rústic de l’illa es converteixi en una gran urbanització de xalets. El Consell de Mallorca aprova cada any unes 500 declaracions d’interès general per construir un xalet al camp, però l’esquerra que governa a les institucions de les illes creu que ha arribat el moment de posar fre a la urbanització massiva de Mallorca.
La modificació del Pla Territorial que s’acaba d’aprovar elimina a més el creixement urbanístic en 700 hectàrees de terreny, que deixen de ser sòl urbà per passar a ser rústic. La institució insular ha revisat també les possibilitats de creixement en urbà sota la premissa que a Mallorca el sòl és un bé escàs. Per aquesta via, s’han eliminat 450 hectàrees més de nous creixements als municipis.
Una de les principals novetats és que es fixa un límit al creixement de pressió humana a Mallorca, que queda establerta en 1,6 milions de persones gràcies a mesures de contenció de la urbanització. Mallorca té en aquests moments una població propera als 900.000 habitants.
Tots els nous creixements urbanístics hauran d’incloure mesures de protecció del paisatge, amb la incorporació obligada de vegetació autòctona, i el Consell ja treballa en una regulació urbanística que delimitarà les zones en les quals s’autoritzarà la instal·lació d’energies renovables i aquelles en què es prohibirà per a la protecció del paisatge. ●
La xifra de turistes en ● apartaments, càmpings i cases rurals de Catalunya es va elevar a 113.835 persones al novembre, sis vegades més que l’any passat però encara un 24% per sota de xifres prepandèmiques, segons va informar ahir l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Els càmpings van liderar les
Els turistes en allotjaments extrahotelers es multipliquen per sis a Catalunya
David Dimas, director fi● nancer i responsable digital de la marca Javier Simorra, presidirà el Clúster Català de la Moda (Modacc), en substitució d’Arancha Algás (de Boboli), que passarà a ser vicepresidenta. Dimas encapçalarà un clúster que agrupa 150 empreses del dades, amb 60.529 turistes, unes set vegades més respecte a l’any anterior i un 17% menys que el 2019. Les cases rurals van sumar 33.992 turistes (10 vegades més que el 2020 i un 21% menys que el 2019), mentre que els apartaments turístics van registrar-ne 19.314 (-43% que en precovid). / ACN
David Dimas, de la marca Javier Simorra, president del Clúster Català de la Moda
sector que facturen 2.000 milions d’euros en conjunt. Dimas posarà el focus en els fons europeus per afrontar els reptes de la digitalització, internacionalització i sostenibilitat del negoci, per tornar a xifres prepandèmia “com més aviat millor”.