La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Els assassinats impunes van ser molts durant la postguerra”
Ha estudiat a fons el barri xino... El vaig recórrer abans de l’heroïna, que va arrasar una era. Una era? Quina era? La de la postguerra, la del franquisme.
Què hi va arribar a veure?
Putes velles, cues de jubilats al carrer Robadors davant els bordells, fent bromes...
I molts crims?
Als arxius judicials vaig fotografiar sumaris d’assassinats sense resoldre a la Barcelona de postguerra, del 1940 al 1958.
En quedaven molts sense resoldre?
Sí. La policia no tenia recursos. Avui s’haurien resolt. El gener del 1939 va acabar la guerra a Barcelona, i els mesos següents hi va haver assassinats estranys.
Revenges després d’una guerra?
Una dona madura i la seva filla seuen al portal de casa, a la Gran Via. Se sent una detonació. “M’han matat”, sospira la dona, i cau. Un tret per l’esquena.
Una venjança veïnal?
Probablement. Assassinat irresolt.
Quin és el seu favorit?
El de l’alemanya Agnes von Fries.
Qui era?
Una alemanya guapíssima i elegant. Freqüentava la graella del Ritz, i les terrasses luxoses que s’obrien a la Diagonal: Roserar, Monterrey, California, Cortijo...
Luxoses, en plena postguerra?
La misèria era general, però jerarques i burgesia guanyadora volien luxes, i en tenien! Tocava l’orquestra de Bernard Hilda, cantava Josephine Baker...
Què li va passar a aquella alemanya?
Va aparèixer morta en un pis. Semblava un suïcidi. I malgrat que el sumari va apuntar sospites d’assassinat..., es va tancar.
Quina és la seva hipòtesi?
Va trair potser els nazis espiant per als aliats? Sembla que uns sicaris alemanys la van eliminar. I tot es va tapar.
Un altre assassinat, si li plau.
Juny del 1946, carrer Còrsega, 376, 4t 1a: troben una dona apunyalada acarnissadament, amb 28 punyalades.
Qui era ella?
L’Ascensión lamentava que la seva parella hagués desaparegut: “Un dia em trobaràs morta”, li va dir a la noia rellogada.
La parella havia tornat per matar-la?
La parella era Pedro Canals, del comitè central del PSUC, que ja havia estat eliminat a França pels seus companys.
Plets entre comunistes?
Sí. Canals malgastava diners i volia sotmetre el PSUC al PCE. El van matar. L’Ascensión va amenaçar de parlar i... la portera va veure un home entrar i sortir de la casa.
Barcelona era un thriller molt negre.
Clandestinitat, por, racionaments, misèria, desigualtats... I glamur.
Exhumi algun altre sumari.
Dos més per emmarcar com a casos de gènere: Teresa Fabra i Antonia Gili.
Expliqui’m.
L’Antonia, al terra del menjador, té 25 punyalades al pit i la cara destrossada. El seu marit tenia coartada: estava a la fàbrica, amb els seus companys de feina.
I què va passar?
L’inspector va deduir que el marit l’havia assassinada abans d’anar-se’n a la fàbrica. Hi havia empremtes dactilars en un ganivet. El marit va adduir que l’utilitzava per tallar el formatge de l’esmorzar.
Va poder ser inculpat?
No. Ell no va confessar, es va tancar el cas.
Però tot l’apuntava com a assassí!
Sens dubte. Ell era gelós, i el disgustava que ella fos bufona i s’arreglés.
I el cas de Teresa Fabra?
Cosida a ganivetades: carrer Ali Bei, 112, entresol. Ella havia estripat a trossos aquell matí una carta del germà del seu primer marit, soldat que havia mort durant la retirada de l’Exèrcit Roig...
El marit la va veure estripar la carta? Sí, i va veure Teresa en un tros de paper: gelosia, també! Ell va confessar en atestat policial, però davant el jutge va adduir tortura policial i es va declarar innocent. El jutge, per falta de proves, el va absoldre.
Un últim cas, senyor Paco.
Un antiquari assassinat d’un cop a la cara, a la seva rebotiga del carrer de la Palla, el 1956, a plena llum del dia. En van veure sortir un home amb gavardina. Es va trobar a faltar un quadret molt valuós. Un altre antiquari del barri es va esfumar per aquells dies i mai més no va tornar...
Home, més clar que l’aigua!
Un home mort d’una destralada al cap: en un pis de carrer Obradors, 45, i amb la bragueta oberta. Es deia Calabuig, era cuiner de l’hotel Gran Vía. Llogava aquell pis per a trobades homosexuals... clandestines.
Esclar, perquè parlem de l’any...
Any 1943. Calabuig també reclutava en aquell pis jovenets per a clients rics del seu hotel. El cas, en fi, es va sobreseure.