La Vanguardia (Català-1ª edició)
Estrès posttraumàtic al Capitoli
La por de nous actes violents, la multiplicació de les amenaces de mort als legisladors i la desconfiança entre demòcrates i republicans mantenen obertes les ferides del 6 de gener
Miro les cares dels agents i han canviat. Han perdut pes i no saben per què. Hi ha un núvol fosc sobre el Capitoli”, diu la sergent de policia Jodi Breiterman, que hi treballa des de fa més de vint anys. El seu és un dels innombrables relats apareguts als mitjans amb què desenes de congressistes, treballadors i uniformats del Congrés dels Estats Units estan mostrant fins a quin punt la ferida per l’assalt del passat 6 de gener continua oberta... i sagnant. La por que una cosa semblant pugui tornar a passar, les rancúnies i recels entre parlamentaris de diferents bàndols i la trista sensació que per un bon temps res no serà igual que abans de la insurrecció han enfosquit el clima al que fins fa un any es considerava un temple de la democràcia..., i no un possible camp de batalla per a la seva destrucció.
Aquesta setmana d’aniversari del 6-G, els gerents de les diferents divisions al Congrés “hauran de dir als empleats que facin el que vulguin el 6 de gener. Si volen treballar, està bé. Però els caps no ho han d’exigir; han de permetre que cada empleat passi el dia com estimi oportú: sortint a caminar, estant sol, parlant amb el seu pastor..., però la decisió ha de dependre del personal, no del gerent”.
La indicació parteix de la Fundació per a la Gestió del Congrés, creada el 1977 per fomentar la confiança en la institució però convertida ara en gabinet psicològic per als treballadors i congressistes de la casa. Sota direcció de l’excongressista demòcrata i psicòleg clínic Brian Biard, la fundació va organitzar fa mesos un programa d’assistència que animava els pacients del que podria dir-se la síndrome 6-G a alleujar-se i afrontar els seus temors.
“La meva mà va començar tremolar i em van saltar les llàgrimes. Tornava al gener del 2021, ple de dolor, ira i mil altres emocions que no podia articular. Això va passar malgrat que el 6 de gener estava fora de perill amb la meva família a casa meva a Fairfax (Virgínia)”, afirma un treballador o congressista anònim al text de l’entitat sobre l’afer: un exemple del “trauma sever” que la invasió del Capitoli, que va acabar amb cinc morts i dos suïcidis de sengles agents els dies posteriors, va causar en gran part de la plantilla.
L’“estrès posttraumàtic” a les dues cambres, estrès que la fundació va advertir fa setmanes que tornaria aquests dies d’aniversari, va causar una onada de renúncies i prejubilacions el 2021. Encara que la contínua rotació entre els 30.000 treballadors del Congrés impedeix de quantificar les desercions, n’hi ha prou de dir que només a la policia del Capitoli van ser més d’un centenar quan normalment no passen de poques desenes a l’any.
El que sí que està quantificat són les amenaces de mort als treballadors i parlamentaris, gairebé sempre per telèfon. Segons la policia del Capitoli, els missatges d’aquest tipus van arribar a uns 9.600 només en el cas dels congressistes. I en el seu conjunt es van duplicar respecte a l’any anterior i es van multiplicar per quatre des del 2015.
Les intimidacions van créixer també en altres entitats relacionades amb les eleccions que Donald Trump va intentar anul·lar quan les va veure perdudes. Alhora que l’expresident i els seus seguidors pressionaven públicament els funcionaris que es negaven a reconèixer suposats fraus en els recomptes, els empleats eren objecte de terribles promeses de “mort lenta” o “trets al cap” per a ells i els seus familiars. L’agència Reuters ha documentat 850 d’aquests missatges en 30 jurisdiccions de 16 estats.
Alguns legisladors demòcrates no es parlen amb els republicans que van votar contra la ratificació de Joe Biden . I segons The Washington Post, les actituds polítiques que van envoltar la insurrecció va fer que els companys de partit del president s’espantessin d’alguns col·legues republicans”. Els dies següents al 6-G, el grup majoritari va disposar que s’instal·lessin cinc detectors de metalls al voltant de l’hemicicle de la Cambra de Representants. “Però els detectors no hi són per dissuadir els insurrectes armats, sinó per evitar que els legisladors o el seu personal intentin cometre violència entre ells”, assegura el Post. Un ambient gens tranquil·litzador. Res a veure amb el que hauria de ser un Parlament. ●
“Miro les cares dels agents i han canviat; han perdut pes i no saben per què,” diu una sergent de policia
Després del 6-G es van instal·lar detectors “no per evitar un altre atac sinó per evitar violència entre legisladors”