La Vanguardia (Català-1ª edició)
El tripartit de Scholz titubeja davant el seu propi pla de vacunació obligatòria
La llei s’endarrereix al Bundestag i els liberals volen limitar-la als més grans de 50 anys
El Govern tripartit alemany de socialdemòcrates, ecologistes i liberals del canceller Olaf Scholz afronta les primeres amargors i dissensions, quan fa un mes de la seva arribada al poder. El gabinet va prendre possessió el 8 de desembre. La pandèmia del coronavirus –que a Alemanya registra la preocupant circumstància de tenir només un 71,8% de la població vacunada– i la proposta de Brussel·les d’etiquetar com a verds l’energia atòmica i el gas en certs supòsits, tensen les costures del nou Executiu.
El pla de decretar la vacunació obligatòria, anunciat a so de bombo i platerets a inicis de desembre quan Scholz no era encara canceller, flaqueja pels dubtes davant aquesta mesura controvertida i radical, en un ambient social ja tens per les restriccions anticovid en curs i per les cada vegada més freqüents manifestacions dels antivacunes, tenyides de presència ultradretana.
Scholz aspirava que el Bundestag (cambra baixa del Parlament) abordés una llei de vacunació obligatòria abans de final d’any, però no va ser possible. Ara que som al 2022, sorprenentment, el primer debat parlamentari sobre la difícil qüestió no se celebrarà fins a l’última setmana de gener. Scholz i el ministre de Sanitat, el també socialdemòcrata Karl Lauterbach, mantenen com a objectiu que el procés legislatiu quedi completat “en el primer trimestre de l’any”. Però no està clar quan entraria en vigor la llei.
Els socis liberals, capitanejats pel ministre de Finances, Christian Lindner, es mostren ara remisos, i advoquen perquè l’obligatorietat es limiti als majors de 50 anys. Al març serà obligatòria per al personal sanitari. “La protecció de la salut és un bé preuat, però el bé més preuat de la nostra Constitució és i continua sent la llibertat”, va dir Lindner dijous. Segons ell, l’evolució de la pandèmia –que en termes generals està sota control, amb entorn de 55.000 contagis diaris– demostra que cal “actuar amb moderació”.
En un intent d’aconseguir que més alemanys es vacunin, el Govern federal i els presidents dels 16 lands van acordar el divendres que els vacunats i guarits hauran de presentar test d’antígens per entrar a restaurants i bars, i que només els vacunats amb la dosi de reforç entraran tal qual. Els no inoculats fa temps que tenen vedada l’entrada a la restauració. Només un 42,3% de la població alemanya s’ha posat la dosi de reforç.
L’altre assumpte de fricció va arribar el 31 de desembre, quan la Comissió Europea va donar a conèixer el seu projecte d’etiquetatge verd per a centrals nuclears i de gas, concebut per facilitar el finançament com a sostenibles d’instal·lacions que contribueixin a la protecció del clima. El Govern alemany, divi
La idea de Brussel·les de classificar com a ‘sostenibles’ l’energia nuclear i el gas divideix la coalició
Els verds rebutgen l’etiquetatge però tenen les de perdre; Scholz i el liberal FDP encoratgen l’ús del gas
Alemanya dirà adeu a l’energia atòmica a finals d’aquest 2022: el repte de les renovables apressa
Primeres amargors per al Govern d’Alemanya de l’SPD, verds i liberals, al poder fa un mes
dit al respecte, estudia una resposta consensuada, en què s’entreveu ja que els ecologistes tenen les de perdre.
Alemanya té previst abandonar l’energia nuclear precisament a finals d’aquest 2022, segons el pla adoptat el 2011 per l’ex cancellera conservadora Angela Merkel, inicialment contrària però que va virar després de la catàstrofe de Fukushima i el clamor en l’opinió pública.
Per als verds, que l’energia nuclear sigui etiquetada com a “sostenible” és un glop amarg, ja que el partit va néixer i va créixer rebutjant-la. Tot i això, la mateixa ministra de Medi Ambient, la verda Steffi Lemke, va admetre dimarts la dificultat de modificar la proposta de Brussel·les, que compta amb forts suports com el de França, herald de l’energia atòmica. “El canceller Olaf Scholz ha deixat clar que, des del punt de vista del Govern, les inversions en energia nuclear no es poden considerar inversions sostenibles”, va dir Lemke.
En efecte, el socialdemòcrata SPD concorda amb els verds en què aquella classificació de l’energia atòmica grinyola, però calla discretament davant la proposta brussel·lesa que les centrals que funcionen amb gas puguin, amb certes condicions i per un temps limitat, considerar-se sostenibles. El ministre de Finances, el liberal Lindner, va lloar expressament aquest punt.
De fet, el gas com a tecnologia de transició mentre creixen les renovables figura en l’acord de coalició dels tres partits, tot i que sense arribar a ser qualificat de sostenible. Els verds temen que declarar sostenibles les inversions en nuclear i en termoelèctriques a gas tregui fons privats a les renovables. Però molts analistes consideren que la proposta de Brussel·les és també adequada per als interessos alemanys –el gas vist com sostenible permet al país guanyar temps–, pel que tot apunta que els ecologistes en el Govern hauran de resignar-se. ●