La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Kazakhstan busca culpables i deté l’antic cap dels serveis secrets
Karim Massímov, també ex primer ministre, és un home pròxim a Nazarbàiev
Després de posar al camí del control la crisi política del Kazakhstan, l’elit política de la més gran de les exrepúbliques soviètiques de l’Àsia Central ha començat a saldar comptes. Aquesta és la impressió que es desprèn de la detenció de l’excap de la intel·ligència del país, el molt influent Karim Massímov; la sobtada reaparició del veritable líder del país i primer president, Nursultan Nazarbàiev, i de l’última conversa entre el president de facto, Kassim-Djomart Tokàiev, amb el rus, Vladímir Putin.
Massímov va ser detingut per l’acusació d’intentar fer caure el Govern enmig de l’onada de protestes que les autoritats atribueixen a “terroristes” i “bandits” amb suport extern. L’arrest, el va anunciar el Comitè de Seguretat Nacional, l’agència que dirigia el mateix Massímov fins que va ser cessat el dia 5, amb el Govern.
El mateix organisme “va iniciar el 6 de gener una investigació sobre traïció” que pot ser castigada amb 15 anys de presó, va informar el seu servei de premsa. La seva detenció, així com la d’altres persones, va tenir lloc aquell mateix dia.
Coincidint amb aquest anunci, ahir també hi va haver per primera vegada notícies de Nazarbàiev. “Elbassi (líder de la nació) demana a tots els ciutadans del Kazakhstan d’unir-se al president Tokàiev per superar els actuals desafiaments i mantenir la integritat del país”, va dir el seu portaveu, Aidos Ukibai, a l’agència russa Interfax.
Va afegir que el primer president es troba a la capital del país, anomenada Nursultan (abans Astanà) en honor seu. Anteriorment, diversos mitjans havien situat el veterà líder kazakh, de 81 anys, i la seva família a la Xina, Suïssa, Emirats Àrabs i el Kirguizistan. “Nazarbàiev manté una sèrie de reunions consultives i es troba en contacte directe amb KassimDjomart Tokàiev” i té converses telefòniques amb “presidents de països amics”.
Massímov és considerat un aliat pròxim a Nazarbàiev. Abans de fer-se càrrec dels serveis secrets, va ser dues vegades primer ministre i va dirigir l’administració presidencial.
Andrei Grozin, coneixedor de la realitat kazakh, creu que l’acusació de traïció sembla lògica, ja que no es pot explicar que als serveis d’intel·ligència se’ls escapés el que estava passant.
Abans de la destitució de Massímov, “també va perdre el seu càrrec Samat Abix, nebot de Nazarbàiev i a qui abans del nomenament de Tokàiev (el 2019) molts creien el successor obvi de la família. El Comitè de Seguretat Nacional va actuar, per dir-ho suaument, de manera estranya, permetent que es preparessin les protestes”, va explicar al canal rus Zvezdà aquest expert, director del departament de l’Àsia Central a l’Institut de Països de la CEI a Moscou.
No és descartable, apunta, que després de les converses entre Nazarbàiev i Tokàiev, s’hagi pres la decisió de carregar les culpes a Massímov, encara que ell no hagi organitzat ni manifestacions ni aldarulls.
Divendres, Ermukhamet Ertisbàiev, exconseller de Nazarbàiev, va dir que una de les causes de l’actual crisi era la traïció de diversos alts funcionaris. I ahir va acusar el detingut d’amagar durant anys la presència de camps d’entrenament on s’hauria instruït els participants als actuals disturbis. “És un terrible crim d’Estat”, va dir a la televisió pública.
Amb menys intensitat, al Kazakhstan continuaven ahir les protestes en algunes ciutats, com ara Janaozén, província occidental de Manguistau, on el dia 2 va començar de forma pacífica aquesta crisi. El motiu inicial va ser que el preu del gas liquat es va duplicar de sobte.
Però després les manifestacions es van estendre a les principals ciutats, especialment Almati, la més poblada del país (gairebé 2 milions d’habitants) i antiga capital. Les reivindicacions es van tornar socials i polítiques: contra la corrupció, els baixos salaris i, en especial, contra Nazarbàiev, el líder a l’ombra.
La protesta es va tornar violenta i va degenerar en xocs amb policia, aldarulls, crema d’edificis públics i saqueig de negocis. El Govern va declarar l’estat d’emergència a tot el país fins al 19 de gener, a més de tocs de queda, restricció de moviments i prohibició de concentracions. L’accés a internet es va tallar en bona part del país.
Tokàiev va demanar ajuda a Rússia, principal actor a la regió, que va mobilitzar l’aliança militar de què els dos països formen part. El primer ministre d’Armènia, Nikol Paixinian, president de torn de l’Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva (OTSC), va ordenar l’enviament de 2.500 soldats de “forces de pau” de Rússia,
Bielorússia, Armènia, el Tadjikistan i el Kirguizistan. Però està clar que la iniciativa va partir o no s’hauria aprovat sense el vistiplau del Kremlin.
Els militars desplegats tenen com a missió assegurar infraestructures i edificis claus. Divendres van recuperar el control de l’aeroport d’Almati. Segons l’oficina de Tokàiev, algunes d’aquestes forces protegeixen els edificis governamentals de la capital, cosa que permet “dedicar part de les forces de l’ordre del Kazakhstan a l’operació antiterrorista”.
Tokàiev va mantenir ahir amb Putin una conversa telefònica en què li va assegurar que la situació s’està estabilitzant. Tot i així, segons un comunicat de la presidència kazakh, Tokàiev va dir que el Kazakhstan encara pateix atacs “terroristes” en alguns llocs i que continuarà el que va anomenar “lluita contra el terrorisme”.
Ahir no hi va haver informes sobre disturbis a Almati, tot i que sobre trets sí. Però la policia va dispersar protestes i va practicar detencions a Aktau (oest) i, segons l’agència russa Spútnik, es van sentir trets esporàdics a la ciutat de Kizilorda (sud). Tokàiev va autoritzar divendres els agents de policia i militars a “disparar a matar sense avís previ”, en una demostració que està disposat a utilitzar la força per acabar amb la crisi.
Segons el Ministeri de l’Inte
Tokàiev diu a Putin per telèfon que continuarà el que anomena “lluita contra el terrorisme”
La policia ha detingut arreu del país més de 4.200 persones durant una setmana de protestes
Rússia rebutja les crítiques dels Estats Units respecte al desplegament de tropes en territori aliat
Nazarbàiev no va abandonar el país i crida a donar suport a Tokàiev davant els disturbis
rior, la policia ha detingut 4.266 persones durant tota la setmana. Divendres, va informar que el nombre de morts ascendia a 26 “criminals armats” i 18 agents.
Moscou va criticar ahir el secretari dels EUA, Antony Blinken, qui divendres va dir que al Kazakhstan li resultarà ara “molt difícil” que les tropes russes se’n vagin. El Ministeri d’Afers Exteriors rus va assegurar a Facebook que Blinken “prova de ridiculitzar una reacció totalment legítima” dins dels acords de seguretat que mantenen Rússia i el Kazakhstan. Moscou ha emfatitzat aquests dies que el desplegament dels 2.500 soldats de l’OTSC és temporal.
Aquesta crisi pot accelerar la lenta transició que va començar el 2019, quan Nazarbàiev va deixar la presidència. Però, per continuar controlant les grans decisions, es va reservar càrrecs clau com la presidència del partit governamental Nur Otan i la presidència del Consell de Seguretat. La primera, la va deixar a la tardor del 2021 i, de la segona, el va fer fora Tokàiev el 5 de gener. ●