Terra de cavalls, urani i astronautes

El Kazakhstan va emergir amb Nazarbàiev de l’explotació soviètica per ser un eix entre Rússia i la Xina a l’Àsia Central

Quan Stalin es va llançar a una política furibunda de deportacions, va trobar al Kazakhstan una formidable, inabastable estepa de clima extrem (–30º o –40º a l’hivern, calor sufocant a l’estiu) el lloc ideal. Allà mateix, a Almati (llavors Almà-Atà), hi va enviar Trotski a purgar un any, el 1928. Es va deportar al Kazakhstan pràcticament a tothom de la resta de la Unió Soviètica, incloent-hi per descomptat els alemanys del Volga, els finlandesos, els txetxens i els tàrtars de Crimea. I diuen que, concentrats en camps, aquests deportats veien com les dones kazakhs els llançaven pedres a través de les tanques. Però no eren pedres blanques, eren boles d’un formatge sec que en diuen kurt.

Els kazakhs, orgullosos descendents de Genguis Kan i l’Horda d’Or, els avantpassats dels quals, els botai, van ser els primers a domar cavalls fa 5.500 anys, van patir de valent en els temps de l’URSS. Els nòmades van ser primer sedentaritzats, després col·lectivitzats, i per descomptat russificats. El mar d’Aral, que compartien amb els veïns uzbeks, va ser dessecat quan es van desviar els rius per conrear cotó.

El 1947, Lavrenti Béria també va trobar al Kazakhstan un lloc interessant. A Semipalantinsk (avui Semey), al nord-est, l’URSS hi va desenvolupar 456 proves nuclears entre el 1949 i el 1989. I no era un lloc deshabitat. La gent sortia a la porta de casa seva a veure el bolet nuclear. Unes 200.000 persones van ser exposades directament a la radiació i els afectats es multiplicarien per deu els anys següents.

El Kazakhstan té encara avui un 30% de les reserves d’urani del món. En el moment de la seva independència, l’arsenal atòmic de l’URSS guardat al país era de 1.400 caps nuclears. Nursultan Nazarbàiev es va afanyar a desmantellar-lo amb l’ajuda financera dels Estats Units, com en el cas d’Ucraïna. Nazarbàiev era el líder soviètic local el desembre del 1991 i va portar el seu país a la independència una mica a remolc en aquell moment. Conscient de tenir un territori enorme (2,7 milions de quilòmetres quadrats), poblat per una desena de minories, la més gran la russa (uns quatre milions, concentrada sobretot al nord del país, per on corre la frontera de la Federació Russa, de gairebé 6.900 quilòmetres), l’incombustible dirigent ha procurat mantenir al llarg de trenta anys l’equilibri entre totes i, alhora, promoure els ètnicament kazakhs, que són al voltant d’un 60% dels prop de 20 milions d’habitants. Expressió d’aquesta preocupació ha estat impedir l’aparició de l’islam polític i promoure certa forma de fraternitat, simbolitzada al Palau de la Pau i la Reconciliació, una piràmide – obra de l’arquitecte Norman Foster– destinada a congressos ecumènics al centre d’una nova capital, primer anomenada Astanà i ara Nursultan en el seu honor.

Aquest bon seny de l’autoritari president –fins al 2019, quan va quedar com a Líder de la nació a títol vitalici– li va donar bon crèdit internacional, un crèdit que va invertir en campanyes internacionals de relacions públiques, especialment els anys previs a l’Expo 2017, que va aconseguir per a la seva capital. Llavors es van construir les vies del Talgo fins a Almati. Nazarbàiev i Joan Carles I feia aleshores almenys dues dècades que conreaven la seva relació, amb visites mútues a títol privat i regals.

La pel·lícula Borat, on Sacha Baron Cohen encarnava un suposat kazakh però no es burlava en realitat del país (sinó dels EUA), va disgustar al principi el règim de Nazarbàiev, però va acabar prenent-se-la amb filosofia. Al capdavall, el Kazakhstan només apareixia a les televisions –i no sempre– quan aterren a l’estepa les càpsules dels astronautes que tornen a la terra. El cosmòdrom de Baikonur, on l’URSS va desenvolupar el seu programa espacial ja des de l’Sputnik i està llogat a Rússia, amb prou feines és notícia, però

L’immens país va haver d’acollir deportats i proves atòmiques, i va ser el cosmòdrom de l’URSS

encara genera ingressos.

Al Kazakhstan hi ha les segones reserves de petroli més grans a Euràsia després de Rússia,exporta cru i gas a la Xina, el seu gran client, i ha sabut mantenirse a cavall de Moscou i Pequín, sabent que els necessita tots dos i cap amb preferència. Fins avui els kazakhs han considerat que l’hi devien tot a Nazarbàiev (81 anys), l’home que els va posar al mapa. Una altra cosa és com els ha governat, generant corrupció, una distribució injusta de la riquesa i erigint-se a còpia de successives votacions qüestionables en líder imprescindible, fins al punt que un canvi pot provocar ara vertigen. ●

Nursultan Nazarbàiev, venerat fins ara, va saber mantenir l’equilibri entre una desena de minories