Moscou es va negar a donar a la Xina la seva fórmula per embalsamar: la mòmia de Lenin llueix, però la de Mao és un nyap

Quan Vladímir Lenin, primer líder de la Unió Soviètica, va morir, el gener del 1924, l’última cosa que es devia imaginar és que la seva mòmia es convertiria en una atracció turística més de Moscou (i un vestigi del poder científic soviètic). A 5.790 quilòmetres, a la plaça Tiananmen de Pequín, la Xina es veu negre per conservar la mòmia del pare de la República Popular, Mao Zedong, mort el 1976, ja que l’embalsamament va ser un nyap.

El contrast entre la bona salut de Lenin i la mala cara de Mao Zedong –apreciació del que subscriu, curiós en la matèria– permet recordar que Rússia i la Xina van formar una aliança – entre el 1950 i el 1963– que va acabar com el rosari de l’aurora, cosa que explica l’èxit d’una momificació i el fracàs de l’altra, sempre entre intrigues palatines, paranoies i secretisme.

Tot va començar amb Lenin.

Va ser el primer embalsamat d’una sèrie d’il·lustres comunistes. La majoria van ser un fiasco o van acabar incinerats quan els seus dies de glòria havien passat i eren un element de discòrdia (casos de Stalin, del búlgar Gueorgui Dimitrov –mort durant una visita d’homenatge a Moscou el 1949 i incinerat i oblidat el 1999– o l’estalinista txecoslovac Klement Gottwald). De tots ells, només tres retenen mausoleu i visites públiques: Lenin a Moscou, Ho Chi Minh a Hanoi i Mao Zedong a Pequín. Corea del Nord i el culte a la dinastia Kim? Kim Il-sung i el seu fill Kim Jong-il han estat oficialment embalsamats, però ni estan exposats al públic ni queda clar que siguin equiparables als altres tres atesa l’opacitat del país.

Ningú no tenia plans de futur per a Vladímir Lenin quan va morir, amb 54 anys, tret d’adequar el cos perquè els ciutadans se n’acomiadessin. I les masses van respondre. El cadàver va ser

Vist l’èxit de públic per acomiadar Lenin el 1924, el PC va optar per conservar-lo fins a l’eternitat